Els esclaus del nazisme (1944)

El Gauleiter Sauckel posa en marxa cinquanta-set camps presó per a treballadors estrangers a la zona industrial d'Essen. Hi són allotjats setanta mil hongaresos, que són entregats a la Krupp. Recordem que el Gran Trust de l'Acer, que dominava més d'una tercera part de la indústria pesada, estava composada per les empreses de tres magnats: Kiedorf, Thyssen i Vogler. Aquests esclaus moderns rebien una ració d'aliments inferior a les vuit-centes calories diàries, quan el mínim que exigia aquell tipus de feina era de tres mil. Això significa que aquells esclaus s'emmalaltien, restaven greument anèmics i morien sense remei en més d'una tercera part. Els nazis arribaren a tenir, en aquestes condicions, prop de nou milions de treballadors estrangers, utilitzats per les indústries alemanyes, que en un començament eren voluntaris, com era el cas de les expedicions d'obrers que Franco enviava a Alemanya, i ja després, obligats a treballs forçats, especialment els de l'Est, ja que segons Hitler, les ètnies eslavòniques havien nascut només per a l'esclavatge. I això ja ho havia dit el 1932: «En l'ordre social del futur hi haurà una classe de senyors, una classe històrica, elegida per a la lluita entre els elements més diversos; hi haurà la massa de membres del partit, organitzada de manera jeràrquica, i aquests formaran la classe mitjana; hi haurà la joventut anònima, la col·lectivitat dels servidors, els eterns inferiors... I més avall hi haurà la classe sotmesa de les races estrangeres, que podem anomenar, tranquil·lament, la moderna classe dels esclaus». Els jueus ja no serien esclaus ni senyors puix que ja no existirien. Entre tota aquella massa obrera que el nazisme sacrificà cruelment hi tingué una forta responsabilitat la França col·laboracionista de Vichy, que creà el «Service de Travail Obligatoire», STO, que va permetre la tramesa a Alemanya de vuit-cents mil treballadors francesos, joves, nascuts entre 1920 i 1922.