L'Ull Clàssic interpreta el mite de la caverna mitjançant la dansa

Estrena anit a la Fundació Miró l'espectacle inspirat al text de Plató

PAQUITA GIMENEZ.Palma31/10/02 0:00

Continuant amb el programa d'activitats organitzat entorn del muntatge El mite de la caverna, la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca presenta avui l'espectacle La dansa de la caverna o el fracàs de Plató, la interpretació sobre el mite del filòsof que aproparà la companyia L'Ull Clàssic. Tot seguit de la conferència que dictarà, a les 19.30 hores, el catedràtic de la UIB Perfecto Cuadrado, Sobre os rios que vaõs, l'auditori del centre acollirà la representació de la coreografia de Chus García, que recrea en 50 minuts el guió de Joan Lluís Llinàs amb música de Pau Frau.

Precisament, Llinàs explicà que la seva no és sinó una reflexió més «de les múltiples interpretacions que s'han fet sobre el mite de Plató», però destacà que el seu guió ha obviat la primera part del mite que recull La República al llibre VII. En aquest sentit, el muntatge vol centrar-se «en el conflicte que es genera de la confrontació entre les dues visions del món que aporten, d'una banda, els habitants de la caverna, i, d'altra banda, de qui ha arribat del món de l'expressió harmònica i estable de les formes i les idees i torna a l'obscuritat». Aixó és el que pretén transmetre la coreografia de Chus García, que serà interpretada per les ballarines Margalida Riera, Judith Jiménez, Mayka Barrientos i la pròpia coreògrafa.

La professora de dansa del Conservatori de Palma explicà que la dansa que ha preparat aborda el guió de Llinàs des d'un punt de vista gestual. García justificà la seva elecció perquè «és un llenguatge més comprensible», ja que permet representar emocions «i transcendir a l'àmbit ideològic». Quant a l'apartat musical, Pau Frau n'és el responsable. El músic, que qualificà la composició com «un experiment acústic» per trobar els dos mons dels qual parla el filòsof. D'aquesta forma, el violoncel, «instrument associat amb la lira i el concepte metafòric», segons Frau, «s'utilitza quan es fa referència al món superior» i contrasta amb els instruments de percussió, que posen música a les accions de l'espai inferior.