Torquemada inquisidor (1483)

Per bul·la del papa Sixt IV és nomenat Tomàs de Torquemada inquisidor general de Catalunya, València i Aragó. Aquest personatge, nascut a Valladolid o a Torquemada el 1420, era nebot del teòleg Joan de Torquemada i, per tant, descendent de jueus conversos. El seu oncle (1388-1468), teòleg, ingressà en l'orde de Sant Domènec el 1403 i es doctorà per la Universitat de París el 1425. Assistí als concilis de Constança, Basilea i Florència, on eren condemnades les doctrines de Wicleff i de Hus. Mestre del Sacre Palau el 1431 i cardenal el 1439, va escriure diferents obres sobre dret eclesiàstic i en defensa dels conversos. Com ell, el nebot, Tomàs, ingressà en l'orde dominicà i el 1483, en esser nomenat inquisidor general, reorganitzà el Sant Ofici i establí tribunals a diferents ciutats. Publicà unes normes entre 1484 i 1498 que definien les actuacions que havia de dur a terme l'aparell inquisitorial en tot el territori i com havia d'esser perseguida l'heretgia i l'apostasia. També com atacar la flastomia, la bruixeria, la bigàmia, l'homosexualitat i altres pràctiques sexuals, i l'usura. Sota el seu comandament es perfeccionà la tortura com a mitjà lícit per tal d'obtenir la confessió d'un sospitós, i es fomentava la denúncia. Resultat de tot allò fou la mort a la foguera, en aquells anys, de més de dues mil persones. Traïdor a la seva pròpia sang d'ascendència jueva, fomentava l'expulsió dels hebreus d'Espanya. Tal és el document que el 31 d'octubre del 1492 era redactat i llegit a tot el territori: «Per aquest motiu, Nosaltres, amb consell i parer d'alguns prelats i grans i cavallers dels nostres regnes i altres persones de ciència i consciència del nostre consell, havent-hi hagut molt debat, acordam de manar sortir els esmentats jueus i jueves dels nostres regnes, i que mai no hi puguin tornar, ni ells ni algun d'ells. I sobre això manam donar aquesta la nostra Carta, per la qual manam a tots els jueus i jueves de qualsevol edat, que viuen i habiten o es troben dins els esmentats nostres regnes i senyorius, així els naturals d'ells com els no naturals que en qualsevol manera o que per qualsevol causa hi hagin vingut o hi estiguin, que fins el mes de juny primer que ve d'aquest present any surtin de tots els esmentats nostres Regnes i senyorius, amb els seus fills i filles i criats i criades i familiars jueus, així grans com petits, de qualsevol edat que sien. I que no gosin tornar-hi ni en part alguna indicada ni d'habitatge ni de pas ni en altra manera, això sota pena que, si no ho fessin o ho complissin així, i fossin trobats en els dits regnes i senyorius o hi vinguessin de la manera que fos, hauran d'incórrer en pena de mort i confiscació de tots els seus béns per a la nostra Cambra i Hisenda».