«Volem que l'espectador es situï en un punt entre el somni i la realitat»

Gradimir Pankov, director artístic, presentà el ballet «La dama de picas»

Toni LimongiPalma19/10/02 0:00

La companyia Les Grands Ballets Canadiens de Montreal estrena avui a l'Auditòrium de Palma el ballet La dama de Picas, basat lliurement en el conegut conte de Pushkin. El director artístic de la peça escènica, Gradimir Pankov, va assegurar ahir que «volem que l'espectador, en veure la coreografia, tingui la sensació d'estar en el punt mitjà entre somni i realitat». La Temporada de ballet de Mallorca comença així amb un espectacle singular i molt esperat. Molts elements juguen a favor d'una posada en escena «diferent», en paraules de Pankov. En primer lloc, el disseny i la coreografia de Kim Brandstrup, un professional molt vinculat al món del cine. El ballet compta amb una escenografia senzilla, però està protegida per un fort desplegament audiovisual, a càrrec de la formació The Brothers Quay.

Pankov diu: «L'obra es divideix en set parts, però totes estan connectades per 'links' de video que serveixen per augmentar la informació sobre la història, per donar a conèixer així, el passat de la comtessa, la protagonista». De fet, tota l'obra oscil·la entre dues èpoques diferents, la de la Rússia dels tsars i la revolució comunista. La sensació d'estar entre dos temps, entre passat i futur s'accentua, gràcies a la posada en escena i el suport audiovisual. La música, adaptada a la de l'òpera de Tchaikovsky, corre a càrrec de Gabriel Thibadeau. El disseny de llums, bàsic per potenciar l'onirisme, és de John Munro.

La dama de Picas compta amb els ballarins Stephana Arnold (la comtessa), Mariusz Ortrowski (Hermann), Heidi Rood (Llissa), Llissa Davies (la jove comtessa), Jason Jordan (Saint-Germain), Armanda Michelle Cyr (ballarina) i Steve Coutereel (cavaller). Sobre Brandstrup, Pankov creu que «és un coreògraf que coneix molt bé el món del setè art. La idea de la connexió entre dos temps diferents, entre somni i realitat, ja estava allà. Només se l'havia de portar a la pràctica. Es cercava una sensació semblant a les pel·lícules d'Hitchcock. Una cosa que és una fantasia, però que alhora dóna la sensació que podria succeir».

Les pantalles de vídeo no estaran ubicades d'una forma convencional, darrere dels ballarins, sinó que estaran davant d'ells. «Hem anat de la clàssica lectura de l'obra cap una concepció més moderna. Crec que hem aconseguit un temps dinàmic, que pot agradar tant al públic habituat al ballet com al que no ho és, va matisar el director artístic. Les Grands Ballets Canadiens de Montreal és una companyia fundada per Ludmilla Chiareff. És reconeguda per la seva habilitat d'unir tradició clàssica amb la lectura contemporània a través d'un repertori original. A partir dels anys 70, el repertori es va enriquir amb treballs sobre Balanchine, Nijinsky, Fokine, Llimona i Jooss.