Miramar, bressol de la cultura i espiritualitat, s'obre al públic

L'historiador Gaspar Valero i el tècnic en Patrimoni Tomàs Vibot van realitzar ahir una visita preliminar a la finca, guiats pel doctor José María Sevilla. La seva projecció humanista en els poc propicis temps actuals ha permès la reobertura del lloc a la visita pública, després de llargs anys sumit en l'oblit. Una iniciativa que, al costat d'un curs de lul·lisme que se celebrarà els dissabtes d'octubre i novembre, ha permès recuperar la memòria històrica del monestir fundat per Ramon Llull el 1276.

Immersa en el grandiós escenari del paisatge de la costa nord, entre la llunyana remor del mar obert i els camps d'oliveres, Miramar tanca entre els seus murs de pedra llargs segles d'història cultural de Mallorca. Els seus orígens es remunten fins a l'època islàmica, amb el nom d'Alcorayola. Després de la conquesta catalana, el comte Nuno Sanç la va donar al monestir cistercenc de La Real. Aquí, el 1276 el rei Jaume II va fundar a instàncies de l'insigne beat Ramon Llull el col·legi de llengües orientals i el 1485 acollia la primera impremta de l'Illa, en complir-se un quart de segle de la pionera de Guttemberg.

Durant el segle XVI va inspirar l'espiritualitat de Santa Catalina Thomàs, a mercè del pare Antoni Castañeda, que dirigia l'església de la Trinitat, símbol cristià que es repeteix de forma simbòlica en diferents detalls ornamentals. Però el pas del temps va deteriorar de forma progressiva el conjunt fins que el 1872 l'arxiduc Lluís Salvador va comprar la propietat, i la restaurà per complet. D'aquella època resten nombrosos records en forma de fotografies amb l'emperadriu austrohongaresa Sissí i fins i tot es conserva un camarot complet del iot Nixe II amb les seves cartes nàutiques i una maqueta construïda amb les seves pròpies fustes.