Pérsiles i Segismunda (1616)

És una mena de novel·la de cavalleries, encara que pretén ser una autèntica renovació del gènere. En el decurs de l'acció, els dos protagonistes, la clàssica parella d'herois, originaris d'Islàndia, la misteriosa Thule precolombina, travessen tot Europa i passen per les més diverses i arriscades aventures. Era, aquesta, doncs, l'obra més ambiciosa i la preferida, de Miguel de Cervantes i, segons el que pensava, volia amb el suport d'aquesta obra arribar a la posteritat, més que amb el seu Quijote. En la dedicatòria, en el començament del llibre, el gran escriptor hi havia posat uns coneguts versos, anteriors a ell: «Puesto ya el pie en el estribo,/ Con las ansias de la muerte,/ Gran señor ésta te escribo...», mots a través dels quals ja es veu com l'autor considerava que aquesta feina té unes dimensions amples i renovadores.

Recordem que la novel·la de cavalleries apareix a començaments del segle XIV amb el cavaller Cifar, però quan el gènere es fa de general acceptació és el 1508, quan es reparteixen còpies de l'Amadís de Gaula, de Montalvo. Poc després es publiquen les Sergas de Esplandiá (1510), Tirant lo Blanc, que es traduí del català al castellà el 1511, el Florisardo de 1510, el Lisuarte de Grecia (1544), Amadís de Grecia, de Juan Díaz, el Florisel de Niquea, de Feliciano de Silva (1522), el Palmerín de Oliva (1511), el Palmerín de Inglaterra (1547) i explica un tractadista que es podrien esmentar una infinitat de títols menys coneguts d'aquesta mena d'obres, en general tan insulses com mal escrites, i que, poc després, havien de ser ridiculitzades per sempre en les pàgines del Quixot. De fet, la darrera obra de cavalleria publicada a Espanya fou el Policisne de Beocia (1602), tres anys abans de la primera edició de l'obra més emblemàtica de Cervantes. És, per altra banda, curiós com els escriptors del gènere anaven formant en molts casos tota una saga familiar d'herois i així, per exemple, Florisard era el nebot d'Amadís i Lisuart el nét. Per altra banda, sembla que la humanitat lectora ha hagut de menester, en tot temps, un superherois.

La Grècia clàssica amb els seus Heracles, Ulisses i Tesseus ho confirmaria. I també els temps actuals, amb els superherois de còmic, vídeo i jocs de roll. El món sembla haver begut sempre en les mateixes fonts, des del fabulós Cadmi al mossaic Superman. Com un cavaller medieval Cadmi, fenici, fundador llegendari de Beòcia al qual s'atribueixen la importació de l'alfabet a Grècia i la invenció de l'escriptura, el segle XVI abans de Crist, visqué les clàssiques aventures dels medievals.

En arribar a Beòcia matà un drac que havia devorat els seus companys i sembrà, per ordre de Minerva, les dents de la fera. De seguida nasqueren altres tants homes armats que es degollaren els uns als altres, fora de cinc supervivents.