Maria de la Pau Janer quedà finalista del premi Planeta

El peruà Bryce Echenique s'alça guanyador de la vetlada amb l'obra «El huerto de mi amada»

Maria de la Pau Janer, anit. Estava molt satisfeta pel guardó. | EFE.

TW
0

L'escriptor peruà Alfredo Bryce i la mallorquina Maria de la Pau Janer foren els protagonistes ahir d'una de les vetlades literàries més importants de les lletres castellanes, el lliurament dels premis Planeta al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Després de la votació del jurat es donà a conèixer el nom del guanyador i de la finalista, que en el cas del primer no sorprengué els presents. Cal recordar que es perfilava com a principal candidat malgrat l'experiència de l'any passat, que també partia com a favorit però finalment el guardó fou per a Rosa Regàs. Per la seva banda, M. Pau Janer és la primera mallorquina que rep un dels guardons més destacats de la literatura castellana contemporània.

Des de l'any passat, i amb motiu del cinquantè aniversari del premi, les dotacions econòmiques han augmentat. Així, Bryce Echenique rebrà 601.000 euros, mentre que Janer serà premiada amb 150.250 euros. Les novel·les seleccionades pel jurat tenen en comú el fet d'haver estat presentades sota pseudònim. En el cas del peruà es tractava de El huerto de mi amada, presentada sota el pseudònim d'Stanley Black, mentre que la mallorquina signà com Carlota F. la novel·la Tres mujeres que un cop oberta la plica responia al títol de Las mujeres que hay en mí.

Pel que fa a la novel·la guanyadora d'aquesta LI edició, la trama, ambientada a Lima als anys cinquanta, se centra en l'apassionada història d'amor d'un adolescent, Carlitos, amb una dona rica i divorciada, fet que provoca un gran impacte a la ciutat on viuen, originant intrigues i enveges. Bryce Echenique, l'autor de novel·les com Un mundo para Julius o La amigdalitis de Tarzán, està també relacionat amb la nostra illa, ja que hi ve a passar algunes temporades.

La novel·la finalista, Las mujeres que hay en mí, parteix de la figura femenina com a protagonista, com és habitual a les obres de Janer, ja sigui per presència, com a Lola, com per absència a Ets la meva vida, ets la meva mort, aquestes figures solen ser els eixos de les seves narracions. En el cas de la novel·la guardonada, Janer centra l'argument en una dona que viu amb el seu avi en una possessió que omplen els misteriosos records de la seva àvia i la seva mare. Aquest és el primer premi que obté en llengua castellana, ja que l'escriptora ha rebut entre d'altres, el Prudenci Bertrana (1994), el Carlemany (1995), i el Ramon Llull (1999), el més destacat de les lletres catalanes.