Segons les cròniques i tal dia com avui, el traïdor Ervigi fa
narcotitzar, amb esparteïna, el rei Wamba, i després, deixa córrer
la mala nova que és mort; sotmesos els notables a tal creença, li
practiquen la tonsura, és a dir, afaitar una porció de cabell a la
coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl i
que constituïa també una cerimònia, per la qual un bisbe conferia a
algú el primer grau del sacerdoci.
Sembla que aquesta operació era normal i molt freqüent entre els
moribunds i alhora incapacitava el monarca per seguir regnant.
L'esparteïna és un alcaloide narcòtic extret de la ginestera.
Sembla que els seus efectes eren tan contundents que el pacient
restava amb semblança de mort. Després d'aquella jugada del seu
enemic, Wamba es retirava al monestir de Pampliega i moria vuit
anys després, aquesta vegada de debò. Wamba fou, doncs, rei dels
visigots del 672 al 680, puix que malgrat els seus anys, era elegit
per ocupar el tron a la mort de Recesvint. Tot i que la seva edat
era ben avançada es va mostrà com un governant enèrgic i de gran
fermesa.
Ja en el començament del seu regnat, organitzà una expedició
contra els bascs, en el decurs de la qual es produí la sublevació
del comte de Nimes, Hilderic, a la Septimània. Envià el comte Pau a
sufocar la rebel·lió, però aquest, aidat pel duc de la
Tarraconensis, Ranosind, i per Hilderic mateix, es proclamà «rex
orientalis». Wamba no va voler reconèixer aquells fets consumats i
per tal d'evitar la secessió emprengué una gran acció militar
contra la Tarraconensis. Conquerí Barcelona i Girona i es dirigí,
després, a Nimes. Entaulà batalla amb el Comte Pau, convertit en
rei, i l'obligà a retre's. El 675 va tenir notícia d'un nou intent
d'invasió musulmana i dugué les seves tropes a Algesires,i
aconseguí que no poguessin desembarcar. Això era el 675. Al marge
de la política i la milícia, durant el seu govern se celebrà el X
Concili de Toledo i el III de Braga, ambdós el 675. I què passava a
les Balears en aquella època. Les Illes es trobaven sota dominació
bizantina quan aparegué per primera vegada, el 669, una esquadra
musulmana. El 697 Cartago, una de les principals ciutats de
l'Imperi bizantí queia en mans dels sarraïns i molts cristians
fugitius passaren al nostre arxipèlag. L'historiador Pere Xamena es
planteja la pregunta següent: fins quan estigueren les Balears
subjectes a Bizanci? Tot fa pensar "afirma" que a principis del
segle VIII ja eren independents, si no de dret, almanco de fet.
Després d'haver caigut els altres dominis bizantins d'occident en
mans dels musulmans, les Balears quedaren aïllades i lluny de la
Metròpoli. Per això és probable que el dèbil imperi d'Orient les
deixàs abandonades a la seva sort.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.