La gesta d'Alvin York (1918)

TW
0

L'americà Alvin Cullum York (Tennessee, 1887-Nashville, 1964) és ascendit a sergent per mèrits de guerra. Era caporal d'infanteria en les forces expedicionàries dels Estats Units a Europa durant la Primera Guerra Mundial. Es trobava en el front francès, prop de Châtel-Chéhéry, quan estant totsol, enmig del camp de batalla, ben envoltat de cadàvers, destruí un niu de metralladores alemany i donà mort als seus vint-i-cinc defensors. Llavors capturà el cap del destacament i l'obligà a retre la resta dels seus homes. Amb això s'entregaren com a presoners cent trenta-dos soldats. Mai no s'havia vist un cas semblant i aquella feta superava qualsevol imaginació novel·lesca. I que és de cert que, de vegades, la realitat supera la ficció. I encara hi ha pobres crítics que a l'hora de fer l'anàlisi d'una obra literària parlen de versemblança. És clar que això del sergent York és un cas únic en la història. Convertit en heroi popular, ja de retorn al seu país, li fou concedida la Creu de Guerra i la Medalla d'Honor del Congrés. S'ha de dir que en aquells moments de la guerra, quan York dugué a terme la seva «impossible» aventura, les tropes del Kaiser estaven ja molt desmoralitzades, al cap de quatre anys de durs combats. D'això en deixaria clar testimoni el novel·lista Erich Maria Remarque a la seva obra: Im westen nichts neues i en altres narracions: «El nostre menjar és escàs i dolent. Naps tallats en sis trossos i cuits només en aigua; petites pastanagues plenes encara de terra. Les patates picades són ja un aliment exquisit i la suprema delícia és una sopa d'arròs, molt clara, en la què, se suposa, han de nedar uns petits trossos de budell de bou. Així i tot, estan tallats en tan petits trossets que no és possible trobar-los. Naturalment ens ho menjam tot. Si algú, per casualitat, se sent dins l'opulència i no acaba de fregar el plat amb la llengua, n'hi ha deu que esperen fer-ho amb molt de gust...». La fam i la por. Una i altra augmenten en la guerra. La majoria dubten de sobreviure a la tragèdia.

«La por perdura, però és una por raonable, una precaució extremada. La nit és ventosa i les ombres ballen, aquí i enllà, amb els cops de foc de l'artilleria. És per això que veig massa i veig massa poc al mateix temps. Sovint, el terror em paralitza, però no passa res. D'aquesta manera avanç prou i torn enrere tot fent un semicercle. No he trobat els altres. Cada metre que m'acost a les nostres trinxeres em dóna més coratge; avanç, ara, molt depressa, doncs tendria poca gràcia que em ferís una bala perduda...».

La figura del sergent York fou emprada per Hollywood per fer propaganda patriòtica durant la Segona Guerra Mundial. Això fou a través d'una gran pel·lícula, El Sergent York, amb una excel·lent caracterització a càrrec de Gary Cooper. Alvin York i la seva esposa, amb els doblers aconseguits amb el film, crearen la Fundació York destinada a sostenir una Escola Industrial i a finançar estudis bíblics.

Miquel Ferrà i Martorell