El professor Odón de Buen, nascut a Zuera (Saragossa) el 1863 i
que morí en el seu exili de Mèxic el 1945, s'incorpora a la seva
càtedra d'Història Natural a la Universitat de Barcelona. Aquest
curiós personatge fou un excel·lent pedagog de ciències naturals i
un dels primers que divulgà a Espanya el darwinisme. En les seves
explicacions i orientacions didàctiques es va saber atreure
l'entusiasme de l'alumnat, cosa que semblava impossible en aquella
època. Les seves classes tenien un caràcter de modernitat i profund
esperit científic d'investigació que fou degudament apreciat.
Al mateix temps es creava un gran nombre d'enemics dins i fora
del claustre. Les seves lliçons eren magistrals, les pràctiques de
laboratori útils i avançades, i els seus mètodes equiparables als
de les més progressistes universitats europees. Una de les seves
innovacions fou la d'organitzar, per als seus estudiants,
excursions científiques. Una mena d'universitat itinerant que
donava excel·lents resultats. Al davant dels seus deixebles visità
tots els racons de Catalunya i també de Mallorca i Menorca, de
manera que els seus deixebles aprengueren a dissecar, manejar el
bisturí, observar in situ la natura i els seus fenòmens, en uns
espais molt més eloqüents i pràctics que els mateixos llibres.
També creà un moviment cultural que anomenà «Extensió
universitària», a través del qual i amb l'ajut dels seus alumnes
més avançats volia dur la ciència al món obrer. El seu equip feia
conferències i xerrades en els cercles obrers, ateneus, casinos,
centres d'esplai, etc. i havent entrat Odón de Buen en política,
per tal de forçar els poders públics a millorar l'ensenyament
superior, aconseguí d'esser elegit senador per Barcelona l'any
1907. Els seus enemics, elements reaccionaris, augmentaven dins i
fora de la universitat. Gràcies a les doctrines de Darwin i a la
biologia de Letourneau, Odón de Buen manejava uns llibres de text
en matèria de geologia, zoologia i botànica totalment innovadors,
que superaven les concepcions tradicionals i aplicaven una
filosofia dinàmica, evolutiva com la teoria darwiniana. Els seus
enemics li posaren de malnom «el professor Protoplasma» i ben aviat
l'atacaren per la seva pertinença al partit republicà i pel seu
caràcter de lliurepensador.
Tant de soroll mogueren els «moralistes» que Odón de Buen fou
suspès en les seves funcions de càtedra pel Consell de Ministres.
Com conta l'historiador Buenaventura Delgado, «el dia següent, quan
es dirigia a classe, una multitud d'estudiants i d'obrers
l'esperaven a l'entrada de l'edifici universitari cridant: Visca
Odón de Buen! Visca la llibertat de càtedra! La massa enardida
entrà en el rectorat i començà a tirar per la finestra mobles i
objectes i el mateix rector hi hauria estat llançat de no esser pel
mateix professor, que demanà calma als seus partidaris». Es va
haver de tancar la universitat i seguiren els aldarulls al carrer i
foren apedregats el palau del bisbe i les residències de clericals
barcelonins com el marquès de Comillas. El Govern central, a la
vista de tot això, aprofitant unes vacances nadalenques, és a dir,
una treva, retornà la càtedra a Odón de Buen. El Professor
Protoplasma havia vençut!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.