El novel·lista hongarès Imre Kertész fou guardonat amb el Nobel
de Literatura per haver dedicat la seva obra, des de la seva
experiència als camps de concentració nazis, i des de la llibertat
de pensament i la profunditat filosòfica, a explorar la
possibilitat de viure i pensar en un món dominat per
l'«arbitrarietat bàrbara de la història» en el qual l'individu està
subjecte a les forces polítiques i socials. Nascut el 1929 a
Budapest, al si d'una família jueva, Kertész s'ha convertit en un
dels autors fonamentals d'Europa, gràcies a la profunda càrrega
filosòfica de les seves novel·les, que se centren en l'experiència
vital i tot el que ella comporta.
«El Nobel és una recompensa per a la literatura hongaresa i per
a mi», afirmà l'autor en conèixer la notícia, i afegí que
«significa que podré viure una vida una mica més tranquil·la».
També considerà «interessant» que hagi estat premiada una
trajectòria com la seva, centrada en l'Holocaust i la lluita contra
la dictadura. En efecte, tal com subratlla l'Acadèmia Sueca, l'obra
de Kertész parteix de l'horrorosa experiència a Auschwitz, on fou
deportat quan era adolescent. Per Kertész, Auschwitz no va ser una
excepció en la Història «normal» de l'Occident, sinó més aviat la
il·lustració última de la degradació de l'home.
Kertész no publicà la primera novel·la fins el 1975,
Sorstalanság (Ésser sense destí) per la qual tardà deu anys a
escriure-la i que molts consideren com una de les obres més
importants de la literaura europea del segle XX. Aquest escruixidor
relat sobre l'Holocaust és rebutjat en un primer moment per les
editorials i, una vegada publicat, passa desapercebut durant anys
fins a la seva traducció a l'alemany el 1997, data en la qual es
converteix en un esdeveniment literari. De fet, la novel·la de
Kertész no va ser reconeguda al seu propi país fins el 1985, quan
se'n publica la segona edició. En ella, narra la història de Gyorgy
Koves, un adolescent que és deportat a un camp d'extermini,
sobreviu i des d'allà explica la seva experiència amb la mirada de
l'al·lot.
«Quan pens en una nova novel·la, sempre pens en Auschwitz»,
afirma Kertész, qui tanmateix insisteix que Sorstalanság no és
autobiogràfica. Es tracta d'una il·lustració més d'un dels eixos de
la seva obra: «Viure és adaptar-se, i l'adaptació d'un dels
deportats d'Auschwitz és similar al conformisme que regula la vida
de l'individu». El personatge de Gyorgy Koves reapareix a Kaddish
para el niño que no nacerá (1990), en el qual exposa una visió
negativa de la infantesa. També aborda l'amor com l'adaptabilitat
en grau màxim, la capitulació total de la voluntat d'existir.
Kertész recupera Koves també en A kudarc (El rebuig, 1988), en què
recorda el mur de silenci amb el qual va ser acollida la seva
primera obra.
La seva preferència per la dicotomia entre vida i ànima i
l'espiritualitat de l'home en un món d'interessos col·lectius
centren també el Diario de Galera (1992), relat novel·lat que
cobreix el període 1961-1991, i Otro. Crónica de una metamorfosis,
que prossegueix el text anterior amb les notes preses entre 1991 i
1995. La seva pròxima novel·la, Liquidación, suposa un nou cop
d'ull a l'Holocaust, encara que en el marc de la transició a la
democràcia a Hongria. Pascal, Goethe, Schopenhauer, Kafka, Camus,
Beckett, tots són referència en aquestes obres de Kertész.
Mèrits
El passat juliol Kertész participà a Sant Sebastià en un seminari
sobre Europa Central en què digué que «l'Est s'alliberà sense haver
fet gaire per la libertat». Ahir foren nombroses les reaccions a
les quals es posà l'autor com a exemple de lluitador per la
llibertat. En castellà té publicat «Sin destino», «Kaddish por el
hijo no nacido», «Crónica del cambio» i «Un instante de silencio en
el paredón».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.