Tal dia com avui neix Heinrich Himmler, que seria la mà dreta
del Führer Adolf Hitler i un dels primers afiliats al partit
nazi.
A causa de les seves qualitats de bon organitzador, Hitler el
nomenà cap de les SS des de la seva fundació, el 1929. En ocupar
Hitler el poder, fou nomenat cap de la Gestapo, és a dir, el 1934,
i com afirma un historiador, «jugà un paper decisiu en la
liquidació dels enemics del canceller, tasca que dugué endavant
l'estiu del 1934. El 1936 ja era cap de totes les policies del
Reich i organitzà contra els adversaris del Règim una repressió
inexorable, desenvolupà els camps de concentració i fou el
principal responsable de l'extermini dels jueus d'Europa».
El 1943 fou nomenat ministre de l'Interior i el 1944 comandant
en cap de les forces interiors i de reserva. Quan els soviètics
s'apropaven a Berlín, va voler negociar un acord amb els aliats
mitjançant el comte Bernardotte. Denunciat per Bormann, Hitler
l'expulsà del partit nazi. Després fou capturat pels britànics i es
suïcidà abans d'esser jutjat. Un home ben miserable que quan
s'adonà del que li passava, la merda ja li arribava a les orelles.
Sembla però que no tenia ben posats tots els perns, puix que havia
passat, abans de la seva trista aventura política, un temps en el
manicomi. Les revistes del Reich, per altra banda i al marge de la
seva activitat policial i repressiva, el pintaven com un bon pare
de família, marit fidel i persona de bon humor, agradable, encara
que seriosa. Entorn a tal personatge, vaig redactar la meva
novel·la El dia que Himmler anà als toros, ara en vies d'edició,
per a la qual vaig poder recollir molta documentació alguna,
pràcticament inèdita, altra, poc coneguda. Durant la guerra,
Himmler visità l'Espanya de Franco i s'entrevistà amb el general
Moscardó, que era aleshores el ministre de governació i cap de la
policia espanyola. És ben interessant el que es plantejà i el que
sortí d'aquelles entrevistes i com els alemanys, a través dels seus
agents especials de la Gestapo, començaren a investigar «in situ»,
els noms dels jueus que vivien en territori espanyol i no només
això, també els descendents de jueus conversos, especialment el del
cas mallorquí, que els interessà molt. Feren llistes. La de
Mallorca era més que completa. La de Barcelona, també. En cas de
tenir llum verda l'operació «Félix e Isabel», que consistia en la
conquesta de Gibraltar passant les divisions alemanyes per
territori espanyol, això vol dir, una marxa de cuirassats,
infanteria i artilleria de campanya del Reich a través de
Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia, que potser, com les
tropes de Napoleó en la Guerra del Francès, hagués ocupat Espanya
per a «protegir"la». Fos com fos, la història només recull els
fets. I la sort evità que aquests projectes esdevinguessin una
realitat.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.