José Martí a Nova York (1886)

Miquel Ferrà i Martorell08/10/02 0:00

José Martí (hauríem de dir Josep, ja que era de nissaga ben catalana), 1853-1895, periodista i advocat, apòstol de la indepèndencia cubana, arribava el 1880 a Nova York, procedent d'Europa, en els seus anys més durs i feixucs del seu exili. Mentre les tropes espanyoles feien operacions de «neteja» d'insurrectes, com apareixen en el gravat, establint una base costanera, Martí es dedicava a la tasca de fer propaganda dels seus ideals, i alhora, havia de viure dedicat a la feina periodística. N'és un magnífic exemple l'article que escriví tal dia com avui i que fou publicat a La Nación de Buenos Aires setmanes després. Charleston, al sud de la Carolina meridional, entre els rius Aschley i Cooper, que havia tingut gran importància durant la guerra de Secessió americana, tot patint un llarg setge, havia de sofrir un terratrèmol, la qual notícia omplí les pàgines dels diaris de tot el món.

Així ho explicava Martí amb la seva elegant i fecunda ploma: «Un terratrèmol ha destruït la ciutat de Charleston. Runes són avui el que ahir foren flors, i per una banda es mirava aquesta població en l'aigua sorrenca dels seus rius, sorgint d'entre ells una canastra de fruites, i per l'altra, cap a l'interior en poblets de gran bellesa, envoltats de boscs de magnòlies, i de tarongers i jardins.

Els blancs vençuts (en la guerra civil) i els negres ben trobats viuen allà després en lànguida concòrdia: allà no cauen les fulles dels arbres; allà es mira la mar des dels penjats vestits de plantes enfiladisses; allà, a la boca de l'Atlàntic, s'aixeca, quasi ocult per la sorra, el fort Sumter, en els murs del qual rebotí la bala que cridà el final de la guerra al sud i al nord; allà reberen amb bondat els viatgers de la barca «Puig». (El llinatge Puig, català i mallorquí, és o era nombrós a Cuba. En aquest cas, algú havia batiat amb aquest nom la seva barca. I aquesta embarcació fou emprada per uns fugitius, que del país antillà navegaren fins als Estats Units). Els carrers van tot dret als dos rius: broda la població una avinguda que s'aixeca sobre l'aigua...».

Segueix Martí fent la seva descripció de la bella ciutat que amb el temps destacaria també per un famós ball modern, i de cop i volta, posa com a contrapunt, el terratrèmol: «D'allà, els terratrèmols, com tot el seu espantós aparell de dolors humans, no són més que l'ajustament del solatge visible sobre les seves entranyes encollides, indispensables per a l'equilibri de la creació... Tota aquesta majestat rodà per terra en l'hora d'horror del terratrèmol de Charleston».

Miquel Ferrà i Martorell