Neix el Rei Ferran VII (1784)

Neix a Madrid Ferran VII, que per uns portarà de sobrenom «El Deseado», mentre que per part d'altres rebia el malnom de «El Narizotas». Era el fill major de Carles IV i la seva història és una vergonyosa successió de tristes actuacions. Es diu que «no es fiava ni de la pròpia camisa» i de fet, ja des dels seus anys de criatura, fou, com diu algun dels seus biògrafs, «un violador de fidelitats». Conspirà contra el ministre Godoy, «favorito» de sa mare i fomentà el motí d'Aranjuez, a conseqüència del qual fou proclamat rei. Bonaparte, a qui havia demanat protecció, sapigué atreure'l a Baiona, i allà estant, l'obligà, tant a ell com al seu pare Carles IV, a abdicar. D'aquesta manera, Napoleó pogué donar el tron d'Espanya al seu germà Josep I Bonaparte. Tancat a Valença i, mentre els seus súbdits donaven per ell la vida per tal de tornar"li la corona, ell sol·licitava la mà d'una neboda de l'Emperador i celebrava amb grans festes les victòries dels francesos. Quan el 1813, Napoleó, es va veure forçat a retornar"li la corona espanyola, entrà novament a la Península, arribà triomfalment a Madrid i sense fer cas dels liberals de les Corts de Cadis, que havien duit tot l'esforç de la Guerra del Francès, per tal que ell recobràs els seus privilegis, establí una monarquia absoluta. És clar que no tots els espanyols acceptaren aquell vergonyós despotisme i la Revolució de 1820 l'obligà a restablir la Constitució, ell no trigà a consumar una traïció més i aquesta fou l'entrada a Espanya, per mantenir"lo en el tron, d'un nou exèrcit francès, amb el qual derrocà les Corts el 1823. Altre cop «rey neto», és a dir, amb tots els poders públics sotmesos al seu caprici, tingué el suport d'una ferotge política de repressió policial. Omplí les presons d'adversaris i un terror mogut pels fanàtics s'apoderà del país. Vidu tres vegades i sense fills, tornà a casar"se amb Maria Cristina de Dues Sicílies, que li donà una filla. Poc després, abolint la llei sàlica, importada a Espanya pels Borbons, promulgà una pragmàtica segons la qual heredaria el tron la seva filla Isabel, això en perjudici del seu germà Carles, el qual, disposat a defensar amb les armes els seus drets dinàstics, tindria molts partidaris.