El misteri del savi Filipov (1903)

El savi rús Mijail Mijailovich Filipov enllestia la seva obra que duia per títol: «La revolució per la ciència o la fi de totes les guerres», que a simple vista ens podria semblar un tractat teòric sobre el pacifisme. Poc dies després, una nit, Filipov era trobat mort en el seu laboratori, assassinat per ordre de l'Ojrana, la policia especial del Tsar. Aquests agents confiscaren tots els papers del savi, que eren molts, els seus arxius i els seus quaderns de fórmules. Però el que cercaven era aquell manuscrit. Mijail Filipov havia estat un autor molt prolífic i aquell llibre, en estar publicat, seria el 301 de la seva producció, un autèntic geni. Sembla que el propi tsar Nicolau II va voler veure «in situ» tot el paperum del savi. Ho examinà acuradament, i després, el seu laboratori era destruït i cremats tots els seus papers. Gràcies a algunes cartes de l'investigador que, en aquelles dates, havia enviat als seus amics i que la policia secreta havia interceptat i llegit, es podia saber que Filipov, segons les seves paraules, havia fet un descobriment prodigiós. O en altres mots, havia trobat la manera de transmetre per ràdio, dins un feix dirigit d'onda curta, l'efecte d'una explosió. En una d'aquelles cartes, datada tal dia com avui, i com explica l'historiador Jacques Bergier en la seva obra «Les livres maudits», s'hi podia llegir: «Jo puc transmetre en un feix d'ondes curtes tota la força d'una explosió. L'onda explosiva es transmet íntegrament al llarg de l'onda electromagnètica portadora, i això fa que un cartutxo de dinamita que esclati a Moscou pugui dur els seus efectes fins a Constantinobla. Els experiments que he realitzat demostren que aquest fenòmen es pot produir a milers de quilòmetres de distància. El fet d'esser emprada una arma semblant en la revolució, farà que els pobles s'aixequin i que les guerres siguin totalment impossibles».