El misteri del savi Filipov (1903)

TW
0

El savi rús Mijail Mijailovich Filipov enllestia la seva obra que duia per títol: «La revolució per la ciència o la fi de totes les guerres», que a simple vista ens podria semblar un tractat teòric sobre el pacifisme. Poc dies després, una nit, Filipov era trobat mort en el seu laboratori, assassinat per ordre de l'Ojrana, la policia especial del Tsar. Aquests agents confiscaren tots els papers del savi, que eren molts, els seus arxius i els seus quaderns de fórmules. Però el que cercaven era aquell manuscrit. Mijail Filipov havia estat un autor molt prolífic i aquell llibre, en estar publicat, seria el 301 de la seva producció, un autèntic geni. Sembla que el propi tsar Nicolau II va voler veure «in situ» tot el paperum del savi. Ho examinà acuradament, i després, el seu laboratori era destruït i cremats tots els seus papers. Gràcies a algunes cartes de l'investigador que, en aquelles dates, havia enviat als seus amics i que la policia secreta havia interceptat i llegit, es podia saber que Filipov, segons les seves paraules, havia fet un descobriment prodigiós. O en altres mots, havia trobat la manera de transmetre per ràdio, dins un feix dirigit d'onda curta, l'efecte d'una explosió. En una d'aquelles cartes, datada tal dia com avui, i com explica l'historiador Jacques Bergier en la seva obra «Les livres maudits», s'hi podia llegir: «Jo puc transmetre en un feix d'ondes curtes tota la força d'una explosió. L'onda explosiva es transmet íntegrament al llarg de l'onda electromagnètica portadora, i això fa que un cartutxo de dinamita que esclati a Moscou pugui dur els seus efectes fins a Constantinobla. Els experiments que he realitzat demostren que aquest fenòmen es pot produir a milers de quilòmetres de distància. El fet d'esser emprada una arma semblant en la revolució, farà que els pobles s'aixequin i que les guerres siguin totalment impossibles».

Tot això, un cop destruïdes proves i documents, ens pot semblar una fantasia, més deguda a l'imaginació desbordada d'un científic somniador. Però no oblidem qui era Filipov. En primer lloc, ho hem de tenir en compte com l'editor dels treballs de Constantin Tsiolkovski que es titulen «Exploració de l'espai còsmic per aparells de reacció». El govern de l'Unió Soviètica, molts anys després, quan experimentà l'Sputnik I i l'astronàutica moderna, reconegué la contribució de Tsiolkovski, sis dècades abans, en el tema. I sense Filipov, Tsiolkovski hagués romàs ignorat, desconeguda del tot la seva feina. També, traduí Filipov al francès l'obra de Mendeleiev «Bases de la Química», un llibre que a partir d'aquella llengua passà, després, a esser conegut en tot el món i en el que no tenia preu, per als estudiosos, «la taula periòdica dels elements», entre d'altres importants aportacions. Fundà Filipov la revista de la ciència i, marxista convençut, va estar sota sospita de pertànyer als moviments revolucionaris. Però, també era escriptor, un esplèndid literat, que publicà el 1880 la novel·la «El setge de Sebastopol», uns textos que li valgueren crítiques molt positives de Gorki i Tolstoi. Tenia en morir quaranta"cinc anys i, probablement, molt més corda.

Miquel Ferrà i Martorell