L'artista Guillem Nadal exhibeix a Portugal els seus «Mapes d'aigua»

José Carlos Llop poetitza al catàleg de la mostra del pintor mallorquí

TW
0

Sota el títol genèric Mapes d'aigua, l'artista Guillem Nadal exposa des de la setmana passada una selecció de la seva obra a la galeria Mário Sequeira de la ciutat portuguesa de Braga. El pintor mallorquí, que destacà la importància de sortir a l'exterior com a fórmula d'enriquiment, va presentar ahir el catàleg que s'ha editat amb motiu d'aquesta exposició, amb la col·laboració del Govern balear i del Centre Cultural Ca n'Apol·lònia, i que reprodueix al seu interior les imatges de les obres i la instal·lació que l'integren, com també els poemes que l'escriptor José Carlos Llop ha elaborat inspirant-se en la seva visió.

Encara que aquesta és la primera vegada que Nadal mostra la seva obra a Portugal, la proposta no és una creació específica per a la sala d'art, sinó que es tracta «d'un projecte mental», coherent amb la producció dels darrers anys del pintor de Son Servera. En conseqüència, Guillem Nadal presenta al públic portuguès una selecció de deu quadres, grans formats i tríptics "els hi relaciona per aconseguir una nova obra", en els quals el pintor torna a plasmar cartografies i paisatges de l'ànima semblants als que penjà a la capella de la Misericòrdia.

A Portugal completa aquesta mostra de pintures amb una instal·lació, Illes, que, segons explicà, «representa la part tridimensional del quadre». L'artista, que afirmà no sentir-se escultor, va justificar la presència d'aquests muntatges paral·les per aconseguir aportar l'angle de visió que no pot oferir la superfície pictòria, sobre la qual, en definitiva, «vull transmetre les meves idees. El quadre és el motle de la instal·lació».

El creador, no obstant la continuïtat, reconeix que la seva obra ha evolucionat respecte d'una època anterior, per fer-se més lleugera gràcies a l'ús de materials menys contundents. En aquest sentit, Nadal assenyalà el perill de seguir aquesta línia, que pot desembocar «en l'expresió més plana i dura del quadre» perquè, «si vols representar una idea buida "Nadal es declara partidari de l'immobilisme entès com l'estat ideal de l'interior", la materialització perfecta d'aquest idea seria un quadre en blanc», afirmà, per afegir irònicament que «en tot cas, no sé és si seria interessant per al públic».