«Des d'aquesta setmana i, fins l'any que ve, tindran lloc una
sèrie d'actes, amb els quals es pretén recuperar la memòria i les
aportacions de Francesc de Borja Moll a la nostra llengua i
cultura». Així, explicava Damià Pons, conseller de Cultura del
Govern, l'inici dels actes de l'Any Moll, que commemoraran el
centenari del naixement del lingüista. Amb aquest any, es vol
«difondre i donar un abast social ampli i intens, més enllà dels
cercles d'erudició, de la figura, obra i valors de Moll, amb
l'objectiu que la societat assumeixi com a propis els seus valors»,
afegí Pons, qui posa especial èmfasi en «la lleialtat, el rigor en
l'ús i la defensa de l'idioma» que féu Moll.
Per la seva banda, Aina Moll, filla major del lingüista, volgué
«agrair de tot cor» la celebració d'aquest any «i no perquè no
sigui merescut, ja que dugué a terme la seva tasca, quan la llengua
estava en perill greu, sobretot, en el període dels anys 1950 a
1962, època en què es convertí en el principal nucli de resistència
cultural de Balears, quan treballà sempre encaminat al recobrament
de la nostra llengua».
Després de l'aprovació, per part del Parlament, de la declaració
de l'Any Moll el passat 12 de març es creà un comissió encarregada
de planificar les actuacions institucionals, unificar els esforços
administratius i contribuir al procés de normalització de la
llengua catalana. Aquesta comissió es divideix en tres comitès, el
comité d'honor, l'organitzador i el comitè tècnic, dels quals
formen part les diferents institucions i entitats que participen en
l'Any Moll, com ara el Govern, els tres consells insulars, l'Obra
Cultural Balear, l'Institut Menorquí d'Estudis, els ajuntaments de
Ciutadella i Palma, en representació del qual assistí Carme Feliu,
a més de persones que estigueren relacionades amb Moll, com ara
Joan Veny, Joan Miralles o Josep Grimalt, entre d'altres.
Pel que fa a les actuacions, aquestes, tal i com explicà Joan
Melià, director general de Política Lingüística, es divideixen en
quatre àmbits, organitzatives, de caracter acadèmic i de suport a
la investigació, de difusió social de l'Any Moll i, un darrer, de
difusió social de l'obra de Francesc de Borja Moll. En referència a
les actuacions organitzatives, aquestes se centren en la creació
d'una càtedra Alcover-Moll-Villangómez. Així mateix, «s'han enviat
peticions d'adhesió a tots els ajuntaments». Entre les activitats
de caràcter acadèmic i de suport a la investgació, destaquen la
creació d'una biblioteca virtual sobre les Rondaies, així com, la
informatització del Diccionari Alcover Moll, l'edició en CD-ROM del
Butlletí del Diccionari o unes jornades de l'Institut d'Estudis
Catalans, que tindran lloc els dies 4 i 5 d'octubre a Palma, sobre
l'obra de Moll.
Així mateix, en el marc de la càtedra Alcover-Moll-Villangómez,
es crearan les beques Francesc de Borja Moll, adreçades a obrir una
línia d'investigació sobre la seva obra. Pel que fa a les
actuacions encaminades a la difusió social, tant de l'Any Moll com
de l'obra del lingüista, s'ha de destacar l'acte d'inauguració, que
tindrà lloc avui a Menorca, divendres a Palma i el proper 23
d'octubre a Eivissa, a més, de l'edició de material divulgatiu i la
creació d'una pàgina web específica. Entre d'altres, també, es durà
a terme una edició en CD de les Rondaies que es narraren per Ràdio
Popular, la finalització del video Viatge de Paraules, un joc en
CD-ROM sobre Moll o una exposició itinerant amb material divers
sobre el lingüista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.