La nova Biblioteca Diocesana de Mallorca obre les portes al públic

El nou centre bibliotecari suposarà, segons el seu director, l'especialista en litúrgia medieval, el pare Gabriel Seguí, «un augment de la qualitat respecte de la disposició d'eines d'estudi i investigació, una recuperació del patrimoni i una gran oportunitat per establir un diàleg entre l'Església i la societat civil, perquè una biblioteca és un espai de diàleg, lliure i sense censures».

Inagurada el passat mes de juny amb la presència del cardenal bibliotecari de la Santa Seu Jorge María Mejía, la biblioteca disposarà de diferents graus d'accés al seu fons. D'aquesta manera, el saló de lectura estarà a disposició del públic general, però no passarà el mateix amb el règim de préstecs, ja que «no es prestaran llibres anteriors al 1950» i es limitarà l'accés als manuscrits i llibres antics «que només podran consultar els investigadors amb el control que disposa qualsevol biblioteca d'aquest tipus».

Els fons que formen aquesta nova biblioteca provenen de diferents institucions eclesiàstiques mallorquines, com ara el Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, el Col·legi de la Sapiència, el Museu Diocesà, el Seminari de Mallorca, la Biblioteca Episcopal, l'Arxiu de la Cúria Diocesana i algunes donacions particulars. En aquest sentit, el pare Seguí destaca, per una banda que «s'han unificat els fitxers dels diferents dipòsits en un de sol, amb la qual cosa es facilita la tasca dels investigadors», i afegeix que «la UIB juntament amb els nostres treballadors ja han començat un procés d'informatització d'aquest gran fons bibliogràfic».

Entre els volums que formen part de la Biblioteca Diocesana, dels quals «100.000 són llibres antics i la resta moderns» el pare Seguí destaca una sèrie de manuscrits, «els més antics del segle XIV» i uns 150 incunables «llibres editats entre el 1450 i el 1500».

Pel que fa als manuscrits, el pare Seguí destaca «un exemplar del Llibre de Contemplació de Ramon Llull de finals del segle XIV i una Biblia del Cardenal Cisneros de principis del XV», així com determinades edicions rares com «la traducció francesa del Vocabulari llatí d'Antonio de Nebrija de 1524.