L'edifici del Temple, del segle XII, el nom històric del qual és
el de Torres de Gumara, allotja un arc islàmic i els merlets de les
torres de la mateixa època, és a dir, elements de la construcció
original de la fortalesa. Aquests vestigis han aparegut a
l'excavació que du a terme la propietat de l'immoble per mandat de
la Comissió de Patrimoni Històric del CIM. Fernando Palazuelo
projecta construir nou «habitatges singulars» i l'estudi que
dirigeix l'arqueòloga Francisca Torres és preceptiu. Les restes
islàmiques trobades són molt importants per la seva escassesa a
Palma.
La intenció de Palazuelo ha generat polèmica en sectors
interessats per la protecció del patrimoni, perquè segons la fitxa
del catàleg municipal, el cos central del conjunt ha de ser
eliminat perquè es tracta d'un afegit dels segles XIX i XX. De
moment, després de l'excavació en curs, queda demostrat que part
d'aquest cos és d'època original i que una altra part va anar
afegint-se. De fet, sota les bastides es poden veure maons. A
l'interior del segon pis, i després del repicat de les parets ha
sorgit clarament un arc islàmic format per petites dovelles
característiques de l'època, encara que li falta l'arrencada que
donava la forma de ferradura. Palazuelo es mostrava satisfet amb la
troballa.
«Estic molt content de tenir un edifici islàmic», va comentar,
mentre criticava l'opinió que defensa que el cos central hauria de
ser tomat. «Els gravats de l'Arxiduc posen de manifest per a
qualsevol que els consulti que les crugies intermèdies entre les
dues torres existien ja a començaments de segle XIX, i es dedueix
per algun dels dibuixos que ja es trobaven habitades. El gravat
d'Antoni Garau de l'any 1644 sobre la ciutat de Palma, on apareixen
les torres, torna a demostrar que també a començaments del segle
XVII les crugies intermèdies entre els dos cossos laterals estaven
ja completament edificades», apunta el constructor.
Mentre s'arriba al final de l'excavació i estudi arqueològic,
determinant a l'hora que el CIM prengui decisions sobre el futur
del Temple, Miquel Barceló, cap de l'àrea de Patrimoni Històric,
crida a la prudència. «Esperam les dades de l'arqueòloga i dels
diferents estudis històrics publicats, que són pocs abans de
decidir quin tipus d'intervenció és viable i sempre enfocant-la des
de l'òptica de la restauració d'un bé cultural». Sobre la polèmica,
afegeix: «Aquest estudi es fa per tenir coneixement exhaustiu sobre
el que ha estat aquest edifici en la seva evolució». La fitxa del
catàleg, «una mica confusa», segons Barceló, es podria modificar
seguint el procediment administratiu adequat.
El Govern es va interessar per l'adquisició del Temple, dins les
accions de compra que fa d'immobles històrics, fent-se ressò
d'algunes propostes de particulars i d'associacions ciutadanes, va
dir el director general Jaume Garau. Però Palazuelo, que ja el va
oferir al CIM sense rebre resposta, ha dit que «els va passar la
seva oportunitat» i no es ven.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.