La renovada imatge de l'espai Estrella de la Fundació Pilar i
Joan Miró a Mallorca es donarà a conèixer el pròxim dia 19 de
setembre, amb motiu de la Nit de l'Art. La reorganització de
l'espai i la selecció de les peces s'ultimen aquests dies, a
l'espera que els hereus del pintor Joan Miró facin efectiva, dia
20, la retirada de les 22 obres que tenien dipositades al
centre.´En total, 20 obres (18 pintures de gran format i 2
escultures) i una sèrie d'esbossos, pertanyents a la dècada dels
70, són els que s'incorporen a l'exposició, que s'ha hagut de
dissenyar davant el polèmic esdeveniment, que afecta set peces que
s'exhibien a l'espai des del 1999: Oiseau dans un paysage (1969),
els olis Per a David Fernández Miró (1964 i 1965); Femme espagnole
(1972), Peinture II. Tache bleue (1973), La nuit (1974) i Toile
brulée (1973).
El criteri de la nova proposta, que centra la seva mirada a les
últimes i menys conegudes produccions pictòriques de l'artista
universal, ha seleccionat un grup de peces que «descobreixen un
Miró distint, que experimenta amb tot tipus de processos i
composicions». La materialització del projecte es reflecteix a
l'espai Estrella en quatre ambients, que Aina Bibiloni, cap del
departament d'Art, i Pilar Baos, comissària d'exposicions, han
concebut. Ambdues volgueren destacar que si bé el valor artístic de
les obres que es retiraran dia 20 «és innegable», el fet que el
fons mostri l'evolució del procés creatiu del pintor «dóna un valor
afegit a l'obra» i garanteix un major i millor acostament de
l'espectador al coneixement de l'artista.
El primer àmbit s'obre al visitant amb cinc noves pintures sobre
tela, de les quals s'han de destacar Femme dans la nuit (1973) i
Poeme (1966). Les altres peces que integren aquest espai no tenen
títol, però foren realitzades en el mateix període. Les peces,
d'una expressivitat i força gestual molt accentuades, ressalten la
utilització del negre i la seva força expressiva damunt superfície
blanca, amb alguna reminiscència de l'ús del color, que el pintor
introdueix per equilibrar la composició. L'escultura Femme et
oiseau (1962) i cinc pintures executades en el període de 1973 al
1978, sense títol, integren el segon àmbit, que es manté intacte.
Aquestes contrasten amb les del primer ambient, perquè el negre
s'imposa a la composició. El blanc perd identitat i el color
desapareix.
Al tercer espai que s'ha dissenyat s'incorporen cinc pintures,
en què destaca el tractament del fons que el pintor català
realitzava prèviament a l'execució. Joan Miró feia servir sobre el
suport les brotxes tacades d'aiguarràs, benzina i restes de pintura
amb la finalitat d'emprar les veladures com a excusa per
desenvolupar després el motiu. El recorregut finalitza en un quart
ambient, tot renovat, que acull unes obres en les quals el creador
experimentà sobre diversos materials. Concretament, les noves peces
que s'incorporen són: Sobreteixim I (1974), oli damunt tela de cotó
i llana dipositada per la família Juncosa el 1996; el collage
Personnage et oiseau (1976); Tête de femme (1972), guaix sobre
paper dipositat també pels Juncosa el 1996; cinc pintures sobre
taula; dos estudis d'escultura, una d'elles Personnage (1973); i
esbossos previs de pintura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.