Els seus noms són Tomeu Estrany, Llorenç Valverde i Àlex
Garcies. Els tres han fet equip i creat un d'aquells invents que
pot suposar múltiples millores socials. La clau: el poder de la
mirada. La importància de l'invent Speri "així s'ha batejat
inicialment el projecte Sistema de posicionament electrooculogràfic
amb reajustament interactiu" és molta, però Estrany, professor del
departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB i
impulsor de la idea original, és clar: «Nosaltres no feim història,
ens dedicam a fer ciència». Valverde, del mateix departament que
Estrany, i Garcies, de Psicologia, són els directors de la
tesi.
El prototipus consisteix en una màscara d'alumini, amb uns
sensors incorporats, una circuiteria i elèctrodes. La màscara es
col·loca al rostre de l'usuari i, mitjançant el corrent generat
pels ulls, es transmeten uns senyals a l'ordinador que permeten
dirigir el punter allà on es mira. Per tant, l'objectiu immediat
«s'ha aconseguit»: el control del cursor per mitjans visuals,
utilitzant, això sí, el ratolí per clicar allà on assenyala el
cursor dirigit pels ulls. L'equip de la UIB veu viable que en
un futur es pugui clicar també amb la vista, ja sigui amb el
parpelleig o amb la fixació de la mirada.
Segons Valverde, «arribarà un dia que a la rentadora, gelera,
televisió, ordinador, etc., els xerrarem i ens entendran. Però de
moment em pareix que és molt més fàcil el sistema que no xerrarem,
sinó que els mirarem i, amb una mirada, els farem fer tot el que
vulguem. Cal tenir en compte que el llenguatge de la mirada és
universal». Davant la pregunta de quan pot sortir l'invent al
carrer, Valverde explicà: «Ens agradaria que sortís aviat, però no
tenim terminis. Desenvolupar el prototipus sempre costa moltíssim,
hi ha d'haver un caramull de voluntats. Nosaltres hem demostrat
científicament el profit que es pot extreure de l'electricitat dels
ulls. I és possible, funciona».
Una vegada obtinguts «els paràmetres bons», sorgeix el problema
de la comercialització. La intenció és perfeccionar les ulleres,
sense fils pel mig, i encaixar tots els components elèctrics en un
xip. Quin preu podria tenir? «No costarà més que un ratolí»,
apuntaren Estrany i Valverde. El director de la tesi detallà que
una de les premisses bàsiques que impulsà la idea és que «el teclat
és considerat un entrebanc, mal adaptat, artificiós, i s'hi han de
cercar alternatives». El projecte s'inicià el 1995 i va ser titllat
per alguns de «ciència ficció». La interacció del pensament també
era una de les possibilitats d'aplicació, però es decidí estudiar
el control ocular.
Quant al prototipus Speri, Estrany informà que, «de moment, els
elèctrodes s'han de canviar almenys cada mes o dos», i que es va
passar tres setmanes «per fer una pinça que agafàs contacte bo, que
no s'escapàs. Al final, les que anaren més bé foren unes de fetes
amb portades de CD». Guix i resina foren altres materials de
modelatge emprats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.