És assassinat Brabo Portillo (1919)

Tal dia com avui moria, víctima d'un atemptat, el cap de la Brigada Especial de la Policia a Barcelona, Manuel Brabo Portillo. Fou comissari durant i després dels anys de la Primera Guerra Mundial, a la capital catalana, i en la seva actuació hi ha una mica de tot. Es va entendre amb pistolers de dretes, gent de l'hampa i espies internacionals. Era, per altra banda, germanòfil, i quan es produïren greus enfrontaments entre la patronal i els obrers, ajudà sempre la primera, de vegades col·laborant en crims que aquella organitzava. Havia nascut el 1876 a l'illa de Guam, arxipèlag de les Marianes, aleshores colònia espanyola. D'allà passà a Filipines, seguint el destí de son pare, militar de professió. Quan la nació tagala caigué en mans dels Estats Units, Brabo Portillo viatjà a la Península i així, el trobam, d'agent de la policia secreta a la ciutat més industrial i conflictiva del moment. El mes de juliol, uns empresaris encarreguen a Brabo Portillo matar el sindicalista Pau Sabater, àlias El Tero, a causa d'haver fracassat unes negociacions entre patrons de la branca tèxtil i els seus obrers. Es presentà a casa de Sabater amb altres policies corruptes, el detingueren i el dia següent, el seu cadàver, apareixia dins un torrent. Un advocat republicà, Jesús Ulled, va voler investigar el cas i descobrí els culpables, que tanmateix no eren empresonats. A la vista d'això, un altre conegut activista sindical, Progreso Ródenas, juntament amb dos dels seus companys, es prengueren la justícia pel seu compte. Tal dia com avui, esperaren Brabo Portillo a la porta de la casa d'una de les amants del comissari i en sortir li dispararen una pluja de trets. El cadàver de Brabo Portillo fou portat a la Casa de Socors barcelonina des del barri de Gràcia, carrer de Santa Tecla, on l'havien mort. Tot Barcelona comentà el cas. I es va conèixer la veritable personalitat d'aquell policia pistoler. Ell havia estat en el cim d'una a utèntica guerra social, al servei dels que demanaven mà dura i criticaven la CNT i les altres organitzacions obreres. Però també, Brabo Portillo aprofitava el seu càrrec per a complaure el baró Von Rolland, que era el cap de l'espionatge alemany a Barcelona. Uns patrons li demanaren d'assassinar l'enginyer Josep Albert Barret, que volia que les fàbriques de Barcelona treballassin per la causa aliada. Un cop mort, Albert Barret presentà les coses de manera que semblàs que els criminals eren els homes de la CNT i, amb aquesta excusa, declarà la guerra als sindicalistes, que per qualsevol motiu eren detinguts, empresonats i torturats. Enviava agents als mítings obrers que provocaven sorolls i això li permetia de tancar aquells locals. Posà bombes a les seus sindicals i duia, com un gàngster de Chicago, tota mena de negocis bruts. Aprofitava la seva autoritat per a posar en marxa afers del Mercat Negre, extorsionar refugiats estrangers... Vivia a un luxós habitatge del passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer del Rosselló, i tenia, a més d'això, dos pisos més en aquell barri per a sengles amiguetes seves. Amb la col·laboració dels també inspectors Royo i Belles, en va fer de tota mena, fins que un dia, l'anaren a cercar amb tres revòlvers.