Era jueu Josif Stalin? (1934)

TW
0

Arran de l'assassinat de Kirov, Stalin comença una campanya de radical depuració de tota la vella guàrdia dels bolxevics, i de passada, aprofita per eliminar tots aquells que li semblen opositors, partidaris o no de Trotski. Entre aquestes víctimes hi ha un gran nombre d'innocents, que com Babel són de raça jueva. Algú diria que el «dictador roig» no té ni una gota de sang hebraica.

De fet, quan el 1939 signa el vergonyós pacte amb l'Alemanya nazi, a l'empara del qual ocupa Polònia oriental i part de Finlàndia, els elements de la població d'aquests països massacrats que més patiren foren els de raça jueva. Nomenat o autonomenat president del Consell de Comissaris del Poble, president del Comitè de Defensa i generalíssim de l'Exèrcit, el 1941, Josif Visarionovitx Djougatxvili «Stalin» (1879-1953) envià molts hebreus soviètics a Sibèria. Com sol passar moltes vegades, ningú no és més cruel amb una ètnia o un poble que el traïdor; formant part d'aquesta, serveix altres interessos, bords o personals. Aquest cas s'hauria pogut donar en Stalin. Tenia ell sang jueva? Es això possible en un home, georgià, que havia estat d'al·lot, seminarista de l'Església ortodoxa russa? Diuen alguns historiadors que Stalin, "segons Isaac Deutscher, «la cosa que més odiava d'aquest món eren els jueus i els polonesos»" ens presenta un origen racial ben incert. Tant el seu primer nom «Josif» (Josep) com el segon, David o Daviu, són ben freqüents entre els jueus orientals. Per altra banda, i per Yves Delvars, el llinatge «Djugatxvili» procedeix d'un antic clan de l'illa de Dju, en el golf d'Oman, al costat de la península Gudjerate, a l'Índia nord-occidental. El prefix Dju, per altra banda, es relaciona amb Diu, una de les expossessions portugueses, una ciutat que fou poblada en el segle XV per una comunitat hebraica lusitana fins ben entrat el segle XVI. Aquests semites, trobant-se perseguits en aquell moment, passaren la península de Gudjerate, travessaren el Balutxistan i arribaren a Pèrsia, foragitats de tots els indrets, fins que es pogueren establir definitivament a Geòrgia. Els georgians anomenaren aquells nous veïns jueus els «Djuga», que vol dir, en georgià, «originaris de l'illa de Dju» o més genèricament, «israelites», i després, quan el règim tsarista volgué fer un seriós cens a Geòrgia, els immigrants de Dju i els seus descendents havien de dur el llinatge Djugatxvili (De vili, fill), significant tot plegat «fill d'israelita» o «fill dels jueus de Dju». El primer llinatge d'Stalin tampoc es salva de no ser jueu, ja que Visarionovitx, fill de Visarion, en rus, és molt corrent entre les comunitats jueves caucasianes. Per acabar, i ben curiosament, Stalin es casà tres vegades; es senten els noms de les seves esposes Katerina Swanidtze, Nadia Allejevna i Rosa Kaganovitx, tres llinatges de jueus conversos. Mirau quina feta! De vegades diuen...

Miquel Ferrà i Martorell