Arran de l'assassinat de Kirov, Stalin comença una campanya de
radical depuració de tota la vella guàrdia dels bolxevics, i de
passada, aprofita per eliminar tots aquells que li semblen
opositors, partidaris o no de Trotski. Entre aquestes víctimes hi
ha un gran nombre d'innocents, que com Babel són de raça jueva.
Algú diria que el «dictador roig» no té ni una gota de sang
hebraica.
De fet, quan el 1939 signa el vergonyós pacte amb l'Alemanya
nazi, a l'empara del qual ocupa Polònia oriental i part de
Finlàndia, els elements de la població d'aquests països massacrats
que més patiren foren els de raça jueva. Nomenat o autonomenat
president del Consell de Comissaris del Poble, president del Comitè
de Defensa i generalíssim de l'Exèrcit, el 1941, Josif
Visarionovitx Djougatxvili «Stalin» (1879-1953) envià molts hebreus
soviètics a Sibèria. Com sol passar moltes vegades, ningú no és més
cruel amb una ètnia o un poble que el traïdor; formant part
d'aquesta, serveix altres interessos, bords o personals. Aquest cas
s'hauria pogut donar en Stalin. Tenia ell sang jueva? Es això
possible en un home, georgià, que havia estat d'al·lot, seminarista
de l'Església ortodoxa russa? Diuen alguns historiadors que Stalin,
"segons Isaac Deutscher, «la cosa que més odiava d'aquest món eren
els jueus i els polonesos»" ens presenta un origen racial ben
incert. Tant el seu primer nom «Josif» (Josep) com el segon, David
o Daviu, són ben freqüents entre els jueus orientals. Per altra
banda, i per Yves Delvars, el llinatge «Djugatxvili» procedeix d'un
antic clan de l'illa de Dju, en el golf d'Oman, al costat de la
península Gudjerate, a l'Índia nord-occidental. El prefix Dju, per
altra banda, es relaciona amb Diu, una de les expossessions
portugueses, una ciutat que fou poblada en el segle XV per una
comunitat hebraica lusitana fins ben entrat el segle XVI. Aquests
semites, trobant-se perseguits en aquell moment, passaren la
península de Gudjerate, travessaren el Balutxistan i arribaren a
Pèrsia, foragitats de tots els indrets, fins que es pogueren
establir definitivament a Geòrgia. Els georgians anomenaren aquells
nous veïns jueus els «Djuga», que vol dir, en georgià, «originaris
de l'illa de Dju» o més genèricament, «israelites», i després, quan
el règim tsarista volgué fer un seriós cens a Geòrgia, els
immigrants de Dju i els seus descendents havien de dur el llinatge
Djugatxvili (De vili, fill), significant tot plegat «fill
d'israelita» o «fill dels jueus de Dju». El primer llinatge
d'Stalin tampoc es salva de no ser jueu, ja que Visarionovitx, fill
de Visarion, en rus, és molt corrent entre les comunitats jueves
caucasianes. Per acabar, i ben curiosament, Stalin es casà tres
vegades; es senten els noms de les seves esposes Katerina
Swanidtze, Nadia Allejevna i Rosa Kaganovitx, tres llinatges de
jueus conversos. Mirau quina feta! De vegades diuen...
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.