Miquel Barceló entra a la catedral

El president Antich i el bisbe tancaren el torn d'intervencions. A continuació es féu la foto de família, en la qual posaren els representants de les diferents entitats que integren la Fundació i es donà l'acte per acabat. Barceló, en tot moment 'custodiat' pel bisbe, posà de manifest que la maqueta que mostra l'aspecte de la capella de la seva intervenció «és només indicativa» i es mostrà disposat a respondre les diferents qüestions que feien referència al seu projecte d'intervenció a la Seu, però fou més reticent a respondre aquelles que abordaven el tema econòmic.

L'artista, que explicà que per ell aquesta intervenció a la capella de sant Pere de la catedral és «un honor grandíssim que esper que es justifiqui amb la meva obra», posà de manifest que «m'agrada pensar que es pot ser radicalment innovador en un lloc com aquest», en referència al fet que el mural de ceràmica i els vitralls que ocuparan aquest espai estaran fets «amb materials antics, però tecnologia moderna». Pel que fa al fet de treballar en un temple catòlic, com ara la Seu, Barceló no es mostra gaire impressionat, ja que «una església és molt més espiritual que un museu i l'espiritualitat és una condició inherent a les obres d'art. Sempre hi ha hagut una tradició d'artistes que treballen en espais religiosos».

La temàtica, la multiplicació dels pans i els peixos i el lloc escollit per a la intervenció fou un altre dels punts que es tractaren. En aquest sentit l'artista explica que això «no fou decisió meva, sinó una proposta del bisbe, aquest és un tema molt proper i amb una iconografia evident». El bisbe, per la seva part afegí que «considerant que havien escollit la capella de sant Pere, la del santíssim, un tema eucarístic com aquest era el més adient». Una de les preguntes que es féu amb referència a la temàtica escollida era el fet de la contradicció que es plantejava entre el miracle de la multiplicació dels pans, que remet al tema de la fam, i el pressupost de la intervenció, tres milions i mig d'euros (prop de 600 milions de pessetes).

En aquest sentit Barceló afirmà que «per a mi no és una contradicció, és el que necessit per fer-ho. No es pot fer amb pans i peixos de veritat». El bisbe respongué a la qüestió defensant el desenvolupament de l'art contemporani «hi ha altres formes de pal·liar la fam al món, però no seria bo deixar de fer art». Barceló, que excusà la seva falta de respostes afirmant que «hi ha molta feina per fer i poques coses a dir», explicà que «no m'ha afectat en absolut el tema dels diners. Fa dos anys que faig feina en aquest projecte, i pel que fa a les opinions diverses sobre aquest treball, seria sospitós que hi hagués una unitat respecte d'això». Després del torn de preguntes prengué la paraula el bisbe, que explicà que aquesta és «una intervenció no només oportuna, sinó necessària per cumplir amb els nostres avantpassats, era un deute amb la Seu, la història i el poble».

El bisbe també volgué agrair «sentidament» la col·laboració del capítol i els recursos que han aportat diferents institucions com les conselleries de Turisme i Cultura del Govern balear, Fundatur i altres institucions públiques, com el CIM i l'Ajuntament de Palma entre d'altres. Aquesta darrera institució no féu acte de presència ahir a la Seu. Antich, que explicà la satisfacció del Govern per participar en el projecte i «per què Barceló hagi donat totes les facilitats per treballar a la Seu». El president considera que «millorar i conservar el patrimoni és una peça cabdal de la identitat com a poble».