Villamediana assassinat (1582)

Miquel Ferrà i Martorell24/08/02 0:00

Juan de Tasis Peralba, segon comte de Villamediana, havia nascut a Lisboa, on els seus pares havien anat tot seguint la Cort de Felip II. Aquest curiós personatge fou molt popular a causa de la seva mestria en els espectacles de tauromàquia, a cavall i armat amb una llança. També era poeta, o almanco, componia versos. I a més de fer versos, enamorava les damisel·les. El tenien per un home elegant, que mostrava a la noblesa com calia vestir per estar a la moda. En tots aquests afers va fer despesa de bona part de la seva fortuna. Estant a Itàlia i per una qüestió amorosa, va haver de fugir d'aquell país. Però no escalivà i quan Felip IV el reintegrà a la Cort, esdevingué el seu amic d'aventures eròtiques.

Així doncs, compartien les dones i les bauxes. Fins i tot, però, va córrer la remor que la reina Isabel de Borbó i el comte eren amants. Allò havia d'acabar dramàticament. Aquell dia d'agost, una mà anònima llevava la vida a Villamediana i es feia córrer la veu que havia estat una venjança entre homosexuals. Potser ho era també. Però aquesta versió no va convèncer el poble que veia en aquell assassinat la participació del rei, no només per la relació ja explicada de Villamediana amb la reina sinó també perquè Felip IV i Villamediana estaven follament enamorats de Francisca de Tavora.

Ho conta el gran escriptor i amic Néstor Luján, al cel sia: «Ja tancada la nit arriba Luis de Góngora, angoixat, a la seva casa del carrer del Niño, que pertany des de fa poc temps al seu major enemic, Francisco de Quevedo, de qui el sacerdot cordovès, per a la seva dissort, és llogater. Encara hi viurà tres anys abans que el propietari el faci fora. Aquesta nit, la viu dins l'habitatge nerviosa vigília. Fa només unes hores, en el carrer Major, han mort un dels seus millors amics, Juan de Tasis, Comte de Villamediana. Góngora pensa i pensa entorn al succeït: el comte sortia de palau en el seu cotxe, en companyia de Luís de Haro, fill major del marquès de Carpio, i en el carrer Major sortí dels portals que hi ha a la voravia de San Ginés un home que s'apropà al costat esquerre del vehicle, on estava el comte, i amb arma terrible, segons la ferida, el travessà de les costelles del costat esquerre a l'aixella dreta...».

Es sospità dels espadatxins Ignacio Méndez i Alonso Mateo, que estaven al servei del Comte Duc d'Olivares. Góngora escriu aleshores: «mentider de Madrid, digue'm, qui matà el comte? Ni se sap, ni s'amaga. Sens discurs, pensau: Diuen que el matà el Cid per ser el comte Lozano: Quin desbarat! La veritat del cas ha estat que el matador fou Bellido i l'impuls sobirà...».

Amb aquestes figures, acudint al símil històric, Góngora acusava directament la voluntat reial. I potser no anava gens errat.

Miquel Ferrà i Martorell