La pragmàtica de comerç lliure (1778)

Aquest document fou de gran transcendència per a la marina de les Balears i dels altres ports de la Península. Fins aleshores, el comerç entre la metròpoli i Amèrica havia estat sotmès a un règim de monopoli, això dirigit des de la Casa de Contractació, que va estar primer a Sevilla i després a Cadis. Així doncs, aquella pragmàtica per al «comerç lliure d'Espanya i Amèrica» acabava amb el monopoli Cadis-Mèxic-Lima, obrint els ports al mutu comerç, sense cap mena de limitacions. Tanmateix s'ha de dir que hi hagué tristes excepcions. Quedaven excloses d'aquest benefici les províncies del País Basc i Nova Espanya i Veneçuela. El 1788 era reparada aquesta injustícia. Aquesta llibertat suposà una autèntica revolució econòmica i una etapa de prosperitat mercantil. Des dels ports de Palma, Andratx, Sóller i alguns altres, es navegava fins a terres americanes amb productes del país. El mateix s'esdevenia a qualsevol altre punt mariner important de la perifèria espanyola. L'Abat Prat assegurava el 1816 que la xifra de negocis entre Amèrica i Espanya havia passat de trenta-set milions de francs el 1778 a dos-cents setanta-set milions el 1788. De totes les regions d'Espanya que en sortiren més afavorides, el Principat de Catalunya convertia els seus ports en una sortida molt activa dels seus productes i semblava ser-ne la més beneficiada. Controlava dos elements importants: la roba que deien d'indianes i els sucres. Es multiplicaren les societats mercantils i al cap d'aquestes hi figurava la «Companyia de Caracas», fundada el 1728 per un grup de comerciants del País Basc a Veneçuela. Aquesta tenia per base el comerç de cacau, el qual conreu es va intensificar de tal manera que en vint anys passava de les sis-centes mil «fanegas» a un milió i mig d'aquestes. El 1755 havia estat, també, fundada la Reial Companyia de Comerç de Barcelona que, quan s'esdevingué el comerç lliure, establí importants relacions comercials amb els territoris de l'Amèrica Central i les Antilles. A Madrid, un tal Cabarrús fundà la Companyia de Filipines, amb un capital de cent seixanta milions de reals i que exportava a la Xina plata mexicana i venia a Amèrica mussolines i altres productes orientals. Abans de la pragmàtica, Amèrica mancava també de llibertat, ja que només eren ports privilegiats Cartagena d'Indies, Portobelo, Veracruz, Panamà, Callao i Acapulco, mentre que ports importants com Buenos Aires eren discriminats i només podia donar sortida als seus productes per via terrestre a Lima i Quito. Dins tot aquell desordre, els vaixells contrabandistes actuaven amb avantatge. Altres ports beneficiats amb la pragmàtica foren els de Luisiana, Campeche i Santa Marta. Així, els productes americans arribaren també als nostres ports i en aquell mateix segle eren assajats a Mallorca diferents conreus, alguns amb èxit, com la patata, el boniato, la tomàtiga, el pebrot, la figuera de moro... i altres, no tant, com el bananer que no produïa fruita en el nostre clima i quedava com a arbre ornamental als jardins i patis de les cases de senyors.