Weyler i la guerra del Marroc (1923)

El general Weyler, cap de l'Estat Major Central, declara davant la comissió de responsabilitats pels desastres militars del Marroc. El general posa en relleu els errors en la campanya, les accions improvisades i la mobilització mal planejada de les tropes, doncs, segons ell, es privà les unitats dels soldats de més experiència. Una de les accions que es proposaven era la presa d'Alhucemas però Weyler sabia que, encara que la idea d'un desembarcament massiu en aquell punt era bona, les tropes espanyoles no estaven preparades per a complir amb èxit tal empresa. Per això s'oposà a l'esmentada ocupació, puix que era necessari un ajornament i una acurada preparació. Havent decidit això des del seu alt càrrec d'Estat Major, topà amb determinats elements polítics i, fins i tot, ministres del gabinet d'aquell moment, que l'acusaren de derrotista. No podia esser més impopular aquella guerra colonial i això quedava demostrat en un fet d'aquells mateixos dies. Cent setanta soldats que havien d'embarcar cap al Marroc en el port de Màlaga es negaren a anar a la guerra i fugiren de les formacions. La Guàrdia Civil va emprendre, aleshores, la persecució dels rebels i més d'un ho hagué de pagar amb la vida. Tanmateix, la protesta popular estava pertot arreu. En el Teatre Balear de Palma hi hagué un gran míting socialista i la premsa deia: «Anit tingué lloc en el Teatre Balear l'anunciat míting organitzat per les agrupacions socialistes i comunistes en contra de la guerra del Marroc».