El cantant Miguel Ríos presenta el seu darrer espectacle a Llucmajor

"Com heu escollit els acompanyants d'aquest muntatge? 
"Bàsicament em feia ganes actuar amb ells. Rosendo, Sabina o Manolo García són persones amb les quals em relacion des de fa temps. També he volgut tocar amb nous talents sud-americans com Aterciopelados o La Ley.

"El rock llatinoamericà està oblidat? 
"Sí. Poca gent del rock llatí ha tingut possibilitat de vendre aquí i de mantenir-se. Hi ha molta gent que fa feina amb les nostres idees.

"A què es deu aquesta absència? 
"Una gran part de culpa la tenen les multinacionals, perquè promocionen només artistes saxons. D'altra banda, en general el rock com a forma de contar històries en aquest país ha perdut vigència. Hi ha altres músiques que tenen més difusió, tenen més a veure amb un romanticisme mal entès.

"El rock s'ha de renovar? 
"Hi ha molta gent que està fent coses molt interessants, sobretot a l'Amèrica Llatina. El rock té molt a veure amb la renda per càpita. Els missatges, quan s'adquireix una forma de vida menys turmantada, són menys incisius i menys rockers. Sud-amèrica no passa un bon moment. Si la gent no les canta com a teràpia poques persones les cantaran.

"Si un viu a l'Estat espanyol, no pot compondre rock? 
"Aquí passen prou coses terribles per contar-les, per exemple les pasteres. El fet que aquí hi hagi reivindicacions ja satisfetes com la llibertat per tractar de qualsevol tema no implica que no ens trobem en una greu problemàtica que ha de tenir una manera d'expressió. Si el rock deixa de ser això, es converteix en una música sense els seus motius d'existència principals com ara la defensa d'uns valors o el fet de contar allò que succeeix.

"El món està per himnes a l'alegria? 
"L'Himne a l'Alegria és un cant a la dignitat. Una de les coses que més afecta avui l'ésser humà és com se l'obliga a viure d'una manera indigna. Actualment, l'Himne a l'Alegria té, per desgràcia, més vigència que mai.