Emilia Pardo Bazán (la Corunya, 1852"Madrid, 1921) ha estat
considerada com una de les figures de més relleu del segle XIX, no
només per la seva extraordinària activitat d'escriptora, sinó també
per la seva significativa participació en els moviments socials i
culturals i per la seva defensa dels drets de la dona. La seva vida
íntima fou qualificada d'escandalosa en aquella trista societat de
la vila i cort, en aquella època. Eren conegudes les seves
relacions amb Pérez Galdós i Lázaro Galdiano. Ens explica Marina
Mayoral que donya Emilia visità l'Exposició Universal de Barcelona
del 1888 i allà es trobà amb els seus amics Narcís Oller i Ixart,
amb qui mantenia correspondència des de feia temps, i Galdós, amb
qui estava lligada sentimentalment de manera íntima, encara que la
seva relació es mantenia en secret. A Barcelona i amb motiu de
l'exposició coneix Lázaro Galdiano...
Narcís Oller, en les seves memòries, escrivia que Lázaro es va
sentir encisat per donya Emilia, que li semblava simpatiquíssima, i
cercà l'ocasió d'acompanyar"la. Aquesta avinentesa fou gràcies al
mateix Oller que, després de dos dies de visites, estava cansat del
seu paper d'acompanyant i demanà substitució. Quan Oller, ja
descansat, va a cercar la seva amiga, no la troba a l'hotel ni el
matí ni el migdia. Arriba de nit, acompanyada de Galdiano, amb el
qual havia fet una excursió a Arenys de Mar.
Diu Narcís Oller que «Emilia tornava encisada d'Arenys de Mar i
alguns volgueren suposar després que la novel·la Insolación n'és un
reflex...».
Aquells dies, la Pardo, sempre amb Lázaro Galdiano, oblida els
seus amics barcelonins que van inútilment al seu hotel i no la
troben. Entre d'ells, a més d'Oller, Sardà, Guimerà, Matheu i
Verdaguer. Algú va fer saber a Galdós que la seva amant li era
infidel i temps després, ella, escrivia: «La meva infidelitat no
data de Porto, sinó de Barcelona... No volia perdre el teu amor
confessant"te un error momentani dels sentits, fruit de les
circumstàncies imprevistes. Eres la meva felicitat i vaig tenir por
de quedar"me'n sense. Creia jo que allò seria per ambdós culpables
igualment transitori i accidental: em vaig trobar de seguida,
apassionadament estimada i contagiada...».
Com a la seva novel·la Insolación, el sol i el vi trastornen el
comportament d'una vídua aristocràtica que coneix un home
interessant i aleshores passa per una sèrie de lleugereses que
comprometen el seu honor als ulls de la societat. Amb aquest
argument, la novel·la de la Pardo Bazán pot debatre els temes que
personalment preocupen l'autora, la moral sexual, la psicologia
amorosa i, especialment, la diferent actitud de la societat al
davant de les accions dels homes o les dones, ells sempre perdonats
i admirats, elles sempre condemnades i insultades.
Dedicà la novel·la a Lázaro Galdiano.
No podia esser d'altra manera. Els aires d'Arenys de Mar imposaven
aquell desafiament a la hipocresia social de la gent de bon
llinatge.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.