C.O./DdBPalma05/08/02 0:00
TW
0

En partiren més de deu mil i n'arribaren uns sis mil. La marxa del Güell a Lluc a peu, de la qual es complia la XXIX edició, tornà a ser un èxit, principalment gràcies als nombrosos adolescents que amb la seva gran vitalitat fan que any rere any aquesta tradicional caminada es perpetuï. Les bromes inicials de la sortida a les 23.00 hores de dissabte, amb quasi cinquanta quilòmetres per endavant, a poc a poc s'esvaïren amb el transcórrer de les hores. Malgrat això, els caminants es rebel·laren a la solitud de la nit, i l'animació i sobretot la companyonia foren presents al llarg de la ruta. Així, i per citar-ne un exemple, alguns feren el camí a ritme de l'Ave Maria de David Bisbal.

Arribada la una de la matinada, la il·luminació de la torre del convent de Santa Maria donà la benvinguda al poble a tots els marxaires. Era la primera aturada i se'ls hi oferí aigua per alleugerir la suor. Però una hora i mitja després, un infant fa la temuda pregunta. «Quants quilòmetres queden per arribar a Lluc?. Tan sols l'experiència d'un home gran amb una espessa barba blanca apaivaga els ànims del grup: «Tranquil, fill, que ja només en queden trenta». A les 05.00 hores eren poques les forces que quedaven a la majoria. Ja havien superat la meitat del camí, però faltava el pitjor. La muntanya.

Amb símptomes seriosos de cansament, l'arribada a Selva serví per descansar una estona. A aquesta altura del recorregut el grup de marxaires ja era un tot comú. No hi havia petits grupets ni colles d'amics. I fou en aquesta situació quan es féu notar un nombrós grup de seguidors del Reial Mallorca, que lluïen els colors i la bandera del conjunt vermellenc. «Nosaltres feim feina al club i vàrem prometre que si el Mallorca quedava a Primera aniríem tots a Lluc», digué un. Davant de futures edicions, el grup encara posa més alt el llistó per al Mallorca: «L'any que ve, si aconseguim un títol o ens classificam per a la UEFA, tornarem a venir».

Després de patir allò que és insofrible per la duresa de les costes per arribar al monestir, la bella estampa de Lluc saludà entre les rebels bardisses els primers marxaires. Eren poc més o menys les 07.00 hores. Darrere quedaren la son, les esgarrinxades i sobretot el cansament. Assolir el monestir fou una benedicció per a tots els companys de ruta que caigueren rebentats als jardins de l'esplanada principal. Pel camí en quedaren molts, però prest es recuperaren gràcies a la feina dels 400 voluntaris i dels fisioterapeutes. A tots els que hi arribaren se'ls lliurà el seu diploma, un reconeixement que els que hi participaven per primera vegada mostraven amb una gran il·lusió.

Per acabar la fita, els marxaires relitzaren la tradional ofrena floral a la Mare de Déu de Lluc. L'encarregat d'efectuar-la fou el batle de Palma, Joan Fageda, que val a dir que presentava una cara molt més descansada que tots els que hi participaren. Amb ell també va fer l'ofrena l'organitzador d'aquest esdeveniment, Tolo Güell.