Una exposició reuneix la iconografia que caracteritza l'obra de Jaume Mir

A les tres sales de l'edifici, que va iniciar les exposicions temporals amb Tito Cittadini, es podran veure algunes de les iconografies més apreciades de Jaume Mir, aquelles que es refereixen al patrimoni cultural d'aquesta terra, o petites joies de bronze com la sèrie sobre gimnastes. El comissari de l'exposició és Gudi Moragues. Dijous, amb l'exposició ja muntada, l'artista alenava tranquil. A l'escultor li agrada controlar de prop tot allò referent a la seva feina. I encara que des de la fundació pollencina «em digueren que no em preocupàs de res», ell no ha pogut desentendre-se'n. Amb l'obra ja disposada a les sales, va assegurar: «Els agraesc aquesta invitació».

En l'època en què pintors com Anglada Camarasa, Cittadini o Dionís Bennàssar formaven un «cenacle», Jaume Mir, «almenys 25 anys més jove que ells», era l'únic artista de generacions que els succeïen a qui «admetien en el grup», recorda orgullós. L'amistat que el va unir a ells va ser la raó per la qual, a partir d'avui, la seva obra s'exposa a Pollença. Del muntatge «m'ha sorprès molt com han quedat els foners "que estic acostumat a veure a l'estudi", per terra uns damunt d'altres», comenta. Els guerrers balears que lluitaren amb fones a les guerres púniques i amb les legions romanes de Juli Cèsar han estat una font d'inspiració per a Mir, que ha reflectit en les seves escultures personatges de la història o la mitologia illenques. La primera planta de la fundació està dedicada a ells amb cinc peces de gran format de fusta i una vitrina amb tres més de vori. Nuredduna, La Balanguera, deesses i altres figures emblemàtiques en bronze i en terra cuita ocupen la segona planta; i la tercera l'ocupa, íntegrament, la sèrie d'atletes, Olímpics, bronzes de petit format», explica Gudi Moragues.

Tant per a Dionís Bennàssar com per a Jaume Mir la Mediterrània va ser el cultiu germinador per descobrir la seva força interior i «també el motor de la seva recerca profunda, escriu la comissària en el text del catàleg que s'edita amb motiu de la mostra. També hi escriuen Pere A. Serra, Baltasar Porcel, Antoni Planas i, a més, hi ha un text de Blai Bonet, que va ser molt amic de l'escultor. El món de la mediterrània de Jaume Mir és tot el que integra la seva personal visió de la nostra història, que reuneix i relata un món dur, abrupte, àrid, meravellós, nodrit per les nostres arrels més ancestrals», comença en el seu escrit la comissària.

Fill d'un picapedrer de Felanitx, l'escultor ha fet una llarguíssima i fructífera carrera. La seva vitalitat no coneix jubilacions. La seva ment creativa no s'atura de somiar peces que realitzarà «un dia», com diu als qui li fan un encàrrec, que són molts. El 1929, treballant a l'ermita de sant Salvador, començà la seva vocació. Els qui el coneixen saben que quan el troben pel carrer camina cap a algun lloc on, sempre, un esbós d'una escultura comença a agafar forma. Tot això es pot descobrir a La mediterrània de Jaume Mir.