Franz Mesmer i l'astrologia (1766)

Franz Anton Mesmer (Constança, Alemanya, 1733"1815) publicava la seva tesi doctoral Sobre la influència dels estels en el cos humà, que pertany a la bibliografia astrològica clàssica. Aquest curiós personatge havia estudiat medicina a Viena amb Van Swieten que era el metge de cambra de l'emperadriu Maria Teresa, i també amb un altre metge famós en aquell temps, Storch. A partir d'aquella obra, treta a la llum tal dia com avui, Mesmer començà a fer públiques les seves teories sobre el poder curatiu de la pedra i mant, que suposaria la base per a l'escola dita del magnetisme animal i del mètode curatiu que s'hi aplicava. Les seves investigacions foren enviades a les universitats de Berlín, París i Londres i cap de les tres li volgué fer cas, i no només això, la de la capital alemanya el tractà de boig. Tanmateix anà a París i allà obrí, a la cèntrica Plaça Vendôme, una clínica de magnetisme, que sortadament, comptà amb la protecció dels reis, Maria Antonieta i Lluís XVI. Sembla que tingué molt èxit amb aquelles cures magnètiques i que aconseguí clients de gran influència, entre d'ells, Lafayette i el marquès de Puysegur. Treballava sobre els pacients fent servir els fenòmens de l'hipnotisme i la suggestió col·lectiva, als quals presentava dins una atmosfera de gran fantasia, amb efectes de llum, músiques i perfums. Aconseguí, com és de veure, gran fama i per això no li mancarien importants enemics. Ja a Alemanya un altre investigador l'acusà d'haver-li robat les teories i a París estant, la Facultat de Medicina de la Sorbona li declarà la «guerra». Amb aquest objectiu, aquella prestigiosa institució docent, convocà el 1784 una comissió que estava integrada per metges molt coneguts com Bailly i Guillotin. Després d'examinar els procediments de Mesmer, el tractaren d'estafador i condemnaren les seves pràctiques. Mentrestant, Mesmer habia fundat la «Societé de l'Harmonie» i obria clíniques a Lyon, Burdeus i Strasburg. Tot li anava molt bé fins que esclatà la Revolució francesa. Sortí del país, amenaçat de mort, i emigrà a Spa. D'allà passà a Berlín i, al cap d'un temps, a Merseburg, on moriria. Un dels seus deixebles fou el famosíssim Cagliostro (Giuseppe Balsamo Bacconieri) que posà en pràctica moltes idees del mestre. Anys després la ciència reconeixeria el poder de la hipnosi, aquest estat de semiconsciència, induït artificialment, en el qual existeix un augment de l'automatisme i de les manifestacions de l'inconscient. Avui en dia és utilitzat en anestèsia i en psicoanàlisi per aconseguir la descàrrega de les emocions represes. El concepte d'hipnosi fou delimitat per primera vegada per Braid, essent desenvolupat després en els seus aspectes terapèutics per membres de l'escola de Salpêtrière, en especial Charcot».