El temporal treu les restes d'un vaixell grec a Cala Sant Vicenç

Els arqueòlegs apunten la possibilitat de trobar als voltants altres embarcacions romanes

Imatge de les excavacions a uns set metres de profunditat. | CIM

TW
0
T.O. Cala Sant Vicenç. El paper de la civilització grega a Mallorca comença a descobrir-se amb més profunditat. Les restes del vaixell mercant que es remogueren per culpa del temporal de l'any passat, estan revelant una part de la història força interessant. La zona objecte de la campanya arqueològica subaquàtica queda a la part sud-oest de Cala Sant Vicenç (Pollença), concretament a les cales conegudes com cala Barques i cala Clara, molt a prop de la platja. Segons informà el català Xavier Nieto, codirector de l'escomesa (l'altre responsable és Ferran Tarongí), el vaixell grec data del segle V o del VI aC, i és un dels més antics i importants trobats al Mediterrani. La seva llargària oscil·laria entre els «15 i 20 metres», i tenia la vela quadrada.

El departament de Cultura del Consell de Mallorca organitzà ahir una visita al vaixell Thetis, que du a terme amb un equip de 12 persones les excavacions sistemàtiques i científiques. El projecte també és dirigit pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (Casc), dependent de la Generalitat de Catalunya. Els objectius d'aquesta col·laboració és formar tècnics en arqueologia subaquàtica i, d'altra banda, la preservació del patrimoni subaquàtic descobert a Cala Sant Vicenç.

L'escassa fondària de treball, set metres, redueix sensiblement els riscs derivats de les immersions a més profunditat. La majoria de les peces recuperades quedaran «a Pollença o a Palma», segons anunciaren la consellera de Cultura del Consell, Maria Antònia Vadell, i la directora insular de la mateixa àrea, Joana Maria Palou. Totes elles es corresponen amb objectes que en aquella època (VI aC.) s'empraven per al comerç, com ara material de ceràmica (llumets, gerres, àmfores, etc.), objectes per a molins, diferents parts de l'embarcació (en el casc trobaat s'hi poden veure els cosits), estris propis de la tripulació, una cistella, i fragments de metalls, com ara un simpulum, espècie de cullera-tassó per servir el vi, que es manté en un extraordinari estat.

Les prospeccions realitzades pels arqueòlegs fan pensar que en el fons de les citades aigües podrien existir les restes d'altres embarcacions, en aquests casos, però, romanes, d'entre el III aC al IV dC, que passaren per les Balears en el trascurs de la seva ruta comercial. «Tenint en compte que les cales estan obertes directament a la tramuntana, és plausible que un vaixell sorprès per la tempesta es trobi en grans dificultats entre la roca i l'espigó natural que surt per l'est. Tot i que encara és molt aviat per treure'n conclusions», afirmaren dos tècnics. El treball de camp s'inicià el passat dia 8 de juliol i es té previst finalitzar-lo l'11 d'agost. La feina de laboratori i la redacció de la memòria es realitzaran entre el 12 d'agost i el 7 de setembre.