És fundat l'orde militar dels Hospitalaris de Sant Joan de
Jerusalem, a Palestina, a càrrec d'uns cavallers d'Amalfi, en
primer lloc, per tal de poder atendre la cura dels peregrins i
malalts, i, també, la seva defensa, motiu pel qual aquesta
institució es componia de cavallers preveres i de cavallers llecs,
monjos i soldats alhora. Anys després, el 1118, fundaven els
francesos un institut semblant per als de la seva nació, el qual, a
causa de trobar-se el seu hospital vora l'antic solar del temple de
Jerusalem i estar encarregats els seus membres de la cura del Sant
Sepulcre, fou anomenat dels «Templaris». El mateix feren el 1190
els alemanys, durant el setge de Sant Joan d'Acre, i el seu orde es
va anomenar dels «Teutònics».
Tots aquests religiosos hospitalaris funcionaven mitjançant unes
normes o reglaments per a tractar els malalts i que ens mostren com
era la vida en els hospitals de l'Edat Mitjana, allà on «abans que
el malalt sia admès, s'ha de confessar dels seus pecats i combregar
devotament. Després serà conduït a la seva llitera, i allà, com si
fos el senyor de la casa, serà assistit i alimentat abans que
mengin els germans que tenen cura d'ell. I tot el que desitgi i no
sia en perjudici de la seva salut, se li ha de procurar, sempre que
el patrimoni de la casa ho pugui permetre, i això fins que es
recobri de la seva malaltia. Si es posés tan greu que fos necessari
separar-lo dels altres, se li donarà tot el que calgui amb més
diligència que abans, i mai no se'l deixarà tot sol. Si guarís, un
cop hagi recobrat la seva salut, per tal que no recaigui, serà
mantingut, encara, dins l'hospital, per un espai de set dies...»
Els hospitalaris de Sant Joan, després de la ruïna del regne
cristià de Jerusalem, passaren a l'illa de Xipre i d'allà a la de
Rodes, des d'on feren molt temps la guerra al turcs. Tanmateix,
Soliman els expulsà del seu feu. Aleshores, l'emperador Carles I
els donà l'illa de Malta i així passaren a anomenar-se els
Cavallers de Malta, origen de l'actual nació illenca. Aquí, a
Mallorca, conservam diversos testimonis d'aquell orde que també
estava aquí establert, entre d'ells, una esglesieta molt antiga, en
el barri de sa Llotja, que fou oratori d'aquells cavallers i que
amb els seus escuts, emblemes, imatges i inscripcions ens recorda
aquell important capítol de la nostra història i de la història en
general. També evocam totes aquelles croades a Terra Santa, guerres
cruels, salvatges, d'extermini, que res no tenien de santes, com
s'esdevé sempre quan el fanatisme cega tota idea de veritable
justícia. Si llegiu Maaluf i la seva història sobre les croades
vista des de la part dels cronistes àrabs podreu entendre el que
dic. Ni les bèsties de la selva no foren tan salvatges i
sanguinàries.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.