Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1898-Víznar, Granada, 1936), ja havia conegut Cadaquès la primavera del 1925. En aquells dies era universitari a Madrid (on estudià música i dret) i company de Salvador Dalí a la Residència d'Estudiants. Convidat pels Dalí, havia conegut aquella platja des Llané i també la germana del pintor, Anna Maria, amb la qual establiria una forta relació amistosa. Aquesta Anna Maria és la mateixa que apareix d'esquena, mirant la mar a través d'una finestra, en un inspirat quadre de Dalí, aquell que porta per títol «La noia a la finestra». Entre Lorca i Anna hi hagué una bella correspondència epistolar, plena d'evocacions poètiques i nobles sentiments.
Així, Federico, des de Granada, escrivia, després d'una altra estada a Cadaquès el juliol del 1927: «Aquella mar és la meva mar, Anna Maria. M'ho he passat tan bé a Cadaquès que em sembla haver tingut un somni. Sobretot quan em despertava i em trobava amb tot allò que es pot veure des de la finestra...». No oblidarà Lorca cap detall del Cadaquès que tant el fascinava, els olivars, el cel de la Mediterrània, la mar, i el seu amic coral, Salvador Dalí. Allà llegí una vetlada d'aquell estiu, com explica la historiadora Isabel Margarit, la seva magnífica obra teatral Mariana Pineda. Escriu, entorn a tal fet, Anna Maria: «Mon pare cridava exaltat, dient que Lorca era el més gran poeta del segle. Jo tenia els ulls plens de llàgrimes. I Salvador ens mirava amb curiositat i orgull, com aquell que diu: Doncs què us pensàveu? I al mateix temps, complagut al davant de la nostra reacció, mirava també Lorca, el qual no es cansava de donar-nos les gràcies pel nostre entusiasme...».
Abundaren en aquells dies les excursions per la costa, els interminables jocs de platja, els passejos en barca... Lorca no n'oblidaria cap detall i qualificaria Anna Maria amb bells mots de lloança que són com un més dels seus poemes: «Sirena i pastora alhora, morena d'olives i blanca d'escuma freda... Cada dia penso en escriure't, per què no ho he fet? No ho sé. Així me'n recordo més de tu encara que creuràs que t'he oblidat totalment. A la vorera de la mar, sota les oliveres, en el menjador de ca teva, a la Rambla de Figueres... tinc tot un portafolis de records teus que no se'm poden oblidar. A més d'això, jo mai no oblido res. Podré no donar senyals de vida, però la meva intensitat no canvia. En faig tramesa del millor dels meus records. Federico...».
Però Lorca estimava Dalí i aquesta relació tingué les seves hores baixes. En una carta dirigida a la germana del pintor, Lorca escrivia: «Estimada Anna Maria: Fins a mi han arribat noves que el teu germà se n'ha anat a França i altres comentaris, que jo no m'he cregut, naturalment. Havíem quedat que m'enviaria uns dibuixos per als meus llibres i no me'ls envia i he cregut que podria haver fet una petita excursió al país veïnat. Digue'm la veritat de tot això i així faràs desaparèixer aquests rumors. Jo ara faig molta feina. En un primer llibre et dedico una cançó que no sé si t'agradarà però que jo he procurat que fos de les més maques. Escriu-me, i si el teu germà es troba per allà, li has de dir que no sia gandul i que em faci tramesa dels dibuixos...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.