Bartomeu Mestre reflexiona sobre la resistència cultural a les Balears

L'escriptor mallorquí presentà «La identitat reeixida» a Sa Nostra

TW
0

«La llengua i la cultura són drets fonamentals dels pobles. Aquests han de conèixer el seu passat i poder decidir sobre el seu futur, si volen independitzar-se o no». Bartomeu Mestre i Sureda així ho defensa en el seu darrer treball, La identitat reeixida, una anàlisi històrica de les Balears, Catalunya i València des del 1914 fins a l'actualitat sobre «la pèrdua de les llibertats», assegura l'autor. Es tracta del tercer número de la col·lecció La Qüestió Nacional, de l'editorial Perifèrics.

El volum de Mestre es presentà ahir al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma. El també escriptor Llorenç Capellà introduí els assistents en l'obra de Bartomeu Mestre i, tot seguit, tingué lloc una rapsòdia protagonitzada per l'autor, el guitarrista Delfí Model i el clarinetista Gabriel Torres. «Vaig pensar que seria adient acompanyar la presentació amb un exemple, i vaig escollir la poesia de combat». Mestre recità versos de Guillem d'Efak, Pere Capellà i Miquel Ferrà.

A La identitat reeixida l'autor basa el seu discurs en documentació diversa: poemes, cròniques, articles, revistes, etc. «He trobat moltíssima documentació, sobretot de glosadors mallorquins del segle XIX». D'aquests destacà que «presentaven a finals de cada any els parenòstics, una espècie de crònica del que havia estat l'any en la qual també avançaven com creien que havien de ser els següents». En aquests escrits quedava palès que «el poble mallorquí tenia una forta consciència que vivia en estat colonial respecte de l'Estat espanyol i que estava lligat culturalment a Catalunya».