L'escriptor orientalista Sir Richard Francis Burton (1821-1890) publicava a Viena The Kasidah, sota el pseudònim Haji Abdu i només se n'imprimiren alguns centenars d'exemplars. Aquesta Casida, també coneguda com la «tintinabulació de la campana del camell», és, segons l'esposa del poeta, «un poema d'extraordinari poder, sobre la naturalesa i el destí de l'home; anticristià i panteista. Poques vegades s'ha pogut condensar en tan reduït espai tal riquesa d'erudició oriental».
Sembla que Burton havia estudiat amb un mestre sufí de l'ordre Qadiri, això és, «la Rosa Mística», i adquirí el més pur estil dels seus professors. A través d'aquests versos comenta les diferents teories científiques i consideracions filosòfiques de la seva època, relativament moderna, i fa plantejaments sobre el bé, el mal, la vida i la mort. Com s'esdevé molt sovint en les literatures orientals, Burton enfoca els problemes des de diferents perspectives i fa preguntes que puguin inquietar el lector. Direm més encara, que Burton fa servir el sufisme per a crear un pont entre Orient i Occident. No podem evitar aquí certes comparances i recordar les aventures de Domènec Badia i Leblich (1766-1818) per terres islàmiques i, més modernament, Lawrence d'Aràbia. El sufisme, doctrina religiosa mahometana, molt estesa per Pèrsia, l'Índia i l'Àfrica, es caracteritza pel seu ascetisme, amb influències panteistes.
Ja en el començament de l'Islam hi hagué ascetes i penitents disposats a entregar-se completament a Déu, i el seu signe extern fou una senzilla peça de vestir de llana, el «suf». L'objectiu final és la unitat absoluta amb Déu, quan l'ànima es sent unida a Ell i dialoga amb Ell. Els sufís xocaren en el passat amb les doctrines oficials de l'Estat i foren perseguits i martiritzats, com s'esdevingué amb Abul-Mugit-al-Hallach, un dels més grans místics, executat el 922. Diu Burton: «Tota la pràctica del sufisme consisteix en la recerca de la divinitat, però no com ho fa el devot popular, prudent i mercenari, sinó des d'un ardent amor per Déu i l'home. El sufí proclama que la veritat invisible es troba per damunt de tot confort visible; el seu absolut despreniment es pot enfrontar als horrors de la mort eterna que ens duu la divina Voluntat. El sufí té en les seves mans quelcom més enlairat i valuós que qualsevol guany etern».
El poema de Burton es una crítica a la hipocresia i així diu, per exemple: «No existeix el Bé, no existeix el Mal,/ Són capricis de la voluntat mortal:/ el que em fa bé, li dic bo,/ Consider dolent el que em fa mal./ Canvien segons el lloc i la raça/ i amb el propi pas del temps/ Cada vici ha gaudit corona de virtut,/ Cada bé s'ha volgut veure pecat o crim». I en un altre lloc diu: «Com palaus reflectits en l'aigua,/ com vapor mesclat amb el cel,/ així el cervell mortal va teixint/ el manyoc de veritats i mentides...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.