Neix la família Rougon Macquart (1871)

TW
0

Neix a França, de la mà de la impremta i de l'escriptor Emile Zola, la família de ficció Rougon Macquart, de la qual, aquell n'estudià tots els tipus, mostrant en el desenvolupament de cada un d'ells la poderosa influència hereditària. És, en realitat, una «història natural i social d'una família durant el segon imperi» i comprèn vint toms, essent-ne els més notables els que porten per títol L'Assommoir (La taverna), Nana, Germinal, La Terra, etc. i s'acabaren de publicar, en aquella primera edició, el 1893. El tom titulat El ventre de París és un magnífic estudi de la petita burgesia. La taverna se centrava en el problema de l'alcoholisme. Nana abordava el tema del sexe. Pot-Bouille analitzava els costums burgesos. El paradís de les dames descrivia un tema tan actual com el dels grans magatzems. Germinal endinsa el lector en el tema social i el món tètric de les mines. L'autor aplicà a la novel·la els procediments científics i explicà mitjançant les lleis de l'herència la manera d'esser, en àmbits molt diversos, d'un determinat nombre d'individus d'igual origen fisiològic, pintant aquestes circumstàncies amb gran relleu i intensitat de vida. Emile Zola (París, 1840-1902) restà orfe quan era molt petit i va conèixer des de la seva dissortada infantesa els greus problemes econòmics. De ben jove treballà en una editorial i, després, exercí el periodisme. Entregat amb èxit a la literatura, fou autor no tan sols de novel·les sinó també d'obres teatrals, melodrames, poemaris i crítica literària i artística. Considerat com el manisfest del naturalisme, aconseguí gran fama.

Segons un tractadista «malgrat la cruesa de la seva exposició i la feblesa filosòfica, i la seva puerilitat, del sistema mecanicista de determinació psicològica i moral que el naturalisme proclama, i que ell creia gairebé infal·lible, Zola fou un dels grans literats del segle XIX, i la seva força descriptiva, malgrat un estil descurat a consciència, no ha estat superada encara; per altra part, el debat europeu que va promoure una influència decisiva en els canvis de rumb de la narrativa de començaments de segle...

Zola va escriure també la trilogia: Lourdes (1894), Roma (1896) i París (1898), on atacava l'Església i les seves creences, que qualificava de supersticions. I entre els seus darrers projectes literaris, hi figuraven els quatre llibres que ell anomenava els «quatre evangelis de la modernitat», i dels quals només se'n publicaren dos. Eren Fecunditat, Treball, Veritat i Justícia. També fou molt sonada la seva defensa de Dreyfus, quan demanà la revisió d'un procés judicial corrupte, cosa que li suposà un any de presó i el desterrament, per algun temps, a Anglaterra.