La història de Mallorca s'està recuperant a passes de gegant.
L'àrea de Presidència i la seva secció de Relacions Institucionals
del Consell de Mallorca, amb coordinació a càrrec de Guillem
Ginard, impulsaren l'any passat la sortida al carrer d'una colla de
gegants molt significativa per entendre i persaber d'on venim, qui
som i cap on anam.
Ginard explica que es pretén «retre homenatge als tres reis
privatius del Regne de Mallorca, en l'època en què podríem dir es
va regir per si mateixa. El mes d'octubre de l'any passat
presentàrem els gegants Jaume II i Esclarmunda, i ara s'estan
creant els dels reis Sanç i Jaume III, per culminar així el
projecte». La principal institució insular vol fer una «divulgació»
dels personatges esmentats, a fi que joves i adults els coneguin
d'una manera festiva i gairebé màgica. En aquest sentit, les
figures tindran el seu propi ball i visitaran diferents
municipis.
Un equip de persones s'encarrega de fer realitat aquests
propòsits. Joan Berga, també conegut com Joanet de sa Calatrava, i
la seva esposa, Maria Cerdà, duen el procés de construcció general
en un taller de sa Calatrava. L'escultora Isabel Ballester
reprodueix les parts del cos; Rafel Lladó és el dissenyador; Biel
Bennasar s'ocupa dels complements; i Francesca Martorell és la
modista.
Guillem Ginard anuncia que el gegant Rei Sanç durà alguna
referència al disseny de la bandera de Mallorca, mentre que Jaume
III durà una espasa i el llibre de Lleis palatines. Sobre les vides
d'ambdós personatges, el cap de Relacions Institucionals comenta
que «Sanç va potenciar la flota comercial: per evitar-hi atacs, el
1312 va instituir la bandera de Mallorca, una de les més antigues
que hi ha documentades. Introduí la silueta del castell de
l'Almudaina que, amb el color morat, representava un regne enmig de
la mar». El monarca va ser «malaltís tota la vida i patia el 'mal
d'ofegor'. De malnom li deien el rei mercader, i era bondadós». Amb
Sanç es visqué «l'època de més esplendor».
Quant a Jaume III, Ginard apunta: «És el que tingué més mala
sort. Era capritxós i menys dialogant. El 1337 va fer escriure el
llibre de Lleis palatines, una obra mestra sobre normes de
protocol. Més tard, fou plagiat i titulat Llibre de cerimònies. El
1349, a la batalla de Llucmajor, morí davant la mirada del seu fill
Jaume IV, que fou capturat i ja no aconseguí recuperar la
corona».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.