El Terreno, bressol de la intel·lectualitat

Encara que ja existia la possessió del cardenal Despuig i un seguit de casetes entorn, Cristòfol Vilella fou un dels primers veïns il·lustres del Terreno. L'any 1777 «construí la seva casa, Son Catlerer, en uns terrenys que va comprar directament al Reial Patrimoni, propietari llavors del castell de Bellver», declarà Manuel Rivera. Cristòfol Vilella va fer feina a Madrid com a il·lustrador abans que Carles IV l'enviàs a Mallorca amb l'encàrrec de dibuixar i de dissecar els animals de l'illa balear per al Gabinet d'Història Natural.

Josep Villalonga i Joan Rubert, durant la segona meitat del segle XIX , compraren una gran extensió de bosc al Patrimoni Reial. Es convertiren en els primers promotors immobiliaris quan començaren a vendre una part dels seus terrenys a particulars. Quan el barri ja tenia els carrers principals, l'autor dramàtic català Santiago Rusiñol hi passà una de les temporades en què venia a Mallorca. El conegut escriptor i pintor exposà per primera vegada al Círculo Mallorquín el 1902.

La novel·lista i poetessa Gertrude Stein i Alice Toklas, el seu company, també passaren uns mesos al Terreno, en una casa modernista on s'instal·là més tard la família Kerrigan. El senyor Kerrigan va ser un dels pricipals traductors d'autors espanyols com ara Miguel de Unamuno.

L'any 1906, va desembarcar a Mallorca Rubén Darío que, convidat per l'escriptor i polític Gabriel Alomar, visità per primera vegada l'Illa. Aleshores, trià el Terreno per passar-hi una temporada en companyia de la seva amant espanyola Francisca Sánchez. També va ser a començament del segle XX que s'establí al barri el pintor nord-americà William Cook, que hi morí ja vell. Va ser un dels pintors amb més influència durant els anys quaranta en l'art mallorquí.

Arribà l'època d'entreguerres. Un període molt especial per als estrangers i, en particular, per als intel·lectuals que s'havien establert a Mallorca. La Policia sospitava la presència d'espies entre les comunitats estrangeres i, per anar al camp a pintar paisatges, s'havia de tenir un paper que permetia la mobilitat; això va fer que molts de pintors optassin per les natures mortes, que anomenaren «de tul i gerros». En aquella època, proliferava aquest tipus de quadres.

La família romanesa Macedonski visqué al barri durant els anys quaranta i cinquanta. Alexis Macedonski va pintar l'any 1958 l'Assumpció de la Mare de Déu de Sant Salvador, a Felanitx. També pels anys cinquanta va residir al Terreno el conegut escriptor Camilo José Cela, guanyador del premi Nobel.

A més de Lluís Fornés, encara viuen al Terreno molts d'intel·lectuals com ara Antònia Vicenç, Llorenç Capellà (fill de Pere Capellà), el galerista Emili Cano, Ñaco Fabré, Eduard Miralles, Eduard Vich i Joan Romero.