Antoni Mas reflexiona sobre el seu entorn a «Sortida d'Emergència»

«Els llibres que es publiquen a Mallorca no es troben a Barcelona». Per això, en estar editat a la Ciutat Comtal, el treball realitzat «arribarà a més gent». L'autor cerca la perfecció. «Escriure és el meu ofici». La raó: «No gaudesc de la meva professió si no m'implico». Segons Mas, «cada persona té suficient món com per crear-ne un de personal».

Sortida d'Emergència recull cinc contes de «maduresa». Les peces tenen en comú el fet d'haver-se escrit en un mateix «instant». El fil conductor és «la memòria». L'instant, «un moment d'inflexió biogràfica en la qual es tancava una època i en començava una altra». Segons Mas, «no es pot anar contracorrent» perquè si algun sentiment et «reclama» sempre és «per alguna cosa». En aquells moments, escrivia el que li demanava «el cos» fruit de la «pressió». «Tots els artistes treballam amb pressions que neixen de nosaltres mateixos», va dir el mallorquí.

Per a l'escriptor, el resultat sempre depèn de dos factors. El primer, «tenir coses per dir». El segon, «com es diuen». De la seva unió neixen les històries. Tanmateix, arriba un moment en què es necessiten nous reptes, aquell instant en el qual s'han de plasmar «coses que abans mai s'havien sentit». La manera de seguir endavant es basa en «noves intencions, ganes d'investigar i percepcions inesgotables». La manera d'aconseguir-ho: sentint-se «insegur». «Sempre que escric necessit sentir-me insegur d'allò que estic fent». Jugar amb els «límits» proporciona elements nous. Encara així, «la maduresa no és un estat definitiu».