Miquel Ferrà i Martorell11/07/02 0:00
TW
0

Joaquim Sorolla (València, 1863-1923), després d'obtenir el 1900 la medalla d'honor a l'Exposició Universal de París, fet que significava el reconeixement del seu art a nivell mundial, decidia passar, l'estiu de l'any següent, a la platja de Javea, a la província d'Alacant. D'allà estant, diu un crític, començà tota una sèrie d'obres amb figures de nins nedant o jugant prop de l'aigua que constitueixen el seu màxim encert en la descomposició de la forma a través de la llum. El mateix autor titula aquests llenços com «Alegria dins l'aigua», que sumen a una gran originalitat, un cert contingut filosòfic i social. És la mar Mediterrània, amb la seva pròpia llum, amb els seus colors i formes. Escriu Carme Comalada que Sorolla «cercà sempre els efectes de la llum i de l'aire, pintor llumínic se l'anomena i no sense raó. En les escenes de la platja, els banyistes jugant amb l'aigua, el xoc de l'escuma sobre els seus cossos crea efectes gairebé eteris, plantejats per la llum solar i la transparència de l'aire i la mar. La mar, representada principalment com una continuació del que és humà, com en un diàleg o convivència harmònica, les figures es mouen en la platja, homes, dones que juguen o passegen, acaronats per l'oratjol marí que sembla travessar el llenç...».

Són colors alegres, vibrants, lluminosos, contrastats, que accentuen les formes o les difuminen. És un treball que sembla espontani i de la mateixa manera que alguns italians en el passat, Sorolla desdibuixa els contorns, les robes, la carn rosada i tot resta com diluït per aquesta llum gairebé màgica. Els nens, dins la seva nuesa total, innocent, s'entreguen a mil jocs o mengen tallades refrescants de síndries i melons. Hi ha obres molt famoses que recreen el tema de la platja: Nins sobre una roca (1905), Jugant dins l'aigua (1908), Nins a la platja (1910). Passeig per la vorera de mar (1909), Pescadores valencianes (1915), Després del bany, també conegut com La bata rosa (1916)... És igualment estiuenca i evocadora la pintura que porta per títol Dinar en la barca i on es veu part d'una família, vells i nens menjant, sota la lona de la seva barca, com a refugiats de l'encegadora llum de la mar i el sol... L'obra de Sorolla és extensa i diversa i es composa d'olis i aquarel·les, i alguns temes són ben dramàtics i alhora mariners, com Vapor en la tempesta, del 1842, o aquella altra obra, el títol de la qual és tot un missatge de solidaritat: I encara diuen que el peix és car... La mar, investigada pels geògrafs, cantada pels poetes, ha estat també, des de sempre, reflectida en la pintura, especialment en aquella anglesa, estil Turner, del segle XVIII, però amb freqüència carregada amb tintes obscures, dantesques... Sorolla trencà aquesta tradició i és, per això, el gran pintor de la platja festiva, de les dames blanques, de les daurades sorres, dels grans capells femenins, de la nuesa dels petits banyistes...».