Dones grasses, cardenals, màscares i elms per amagar allò que és
obvi, autoretrats, surrealisme. Carlos Mensa es va endinsar en
l'univers de l'individu i el va explorar a través de metàfores i
al·legories. Una exposició recorre l'última etapa de l'artista,
quan va deixar de costat la crònica de la realitat i la crítica
social per entrar dins l'univers de la persona. Els anys de
l'esplendor s'inaugura aquesta tarda al Centre de Cultura Sa
Nostra.
Mensa va iniciar la gestació del seu nou llenguatge a Mallorca.
«Criticava els defectes, la problemàtica existencial humana», va
comentar Patricia Mensa, filla del pintor català. L'artista va
mantenir una relació estable amb l'Illa gràcies a la galeria
Pelaires, lloc en què va exposar en nombroses ocasions, i «als bons
amics que va trobar a Mallorca». «La seva pintura era la seva
vida». Tanmateix, les seves creacions no van ser enteses per la
gent que l'envoltava. «Mensa no es va vendre al sistema de la seva
època, es va avançar al seu temps i es va trobar que el públic no
estava preparat per rebre les seves creacions», va comentar
Patricia Mensa.
L'exposició abraça des de l'any 1969 fins a la mort de
l'artista, ara fa vint anys. «S'ha parlat molt dels primers anys de
Mensa, però s'ha deixat de costat la seva darrera època», va dir
Patricia, «Existia un deute històric amb el meu pare». La mostra
s'acompanya amb la sèrie Stravanganza, formada per «petits capricis
caracteritzats pel preciosisme», i d'una altra de «dibuixos sobre
cartró». Mitjançant els seus quadres «denunciava els pecats de la
societat, de l'individu i d'ell mateix», «reflectia la part fosca
que tots tenim». Primer va emprar les «màscares i la ironia», que
deixaven entreveure «la part fosca del personatge». Després, va
deixar de costat les màscares i «va usar un llenguatge més directe»
per mostrar la realitat tal com és.
L'autor va beure de diversos corrents artístics. Es va iniciar
dins el pop art per després anar evolucionant cap a altres vessants
creatius, com el surrealisme. «Mensa creia que s'havien de conèixer
la realitat i les novetats dins el món de l'art per, després,
tancar-se en un mateix i crear un estil propi», va explicar
Patricia Mensa.
Una altra de les característiques de l'artista va ser
l'equilibri entre «allò que volia transmetre i la tècnica». «El meu
pare no volia fer un art intel·lectual, volia apropar-se a tot el
món». La manera d'aconseguir-ho: realitzar un llenguatge planer que
mostrés a tothom allò que ell creia. L'únic obstacle va ser
avançar-se a la seva època i ser un incomprès a la seva terra,
«Barcelona no va voler adoptar-lo». Tanmateix, la filla del pintor
creu que el llenguatge que va desenvolupar el seu pare «qualque dia
serà reconegut», passi el temps que passi.
Col·leccions particulars
La mostra acull 66 pintures, una escultura i un baix relleu de
l'època de maduresa de l'artista Carlos Mensa. La majoria de les
obres pertanyen a col·leccions privades de col·leccionistes de
Barcelona, de Mallorca i d'Itàlia. L'exposició es mantindrà a la
Sala Gran del Centre de Cultura Sa Nostra fins el pròxim 14 de
setembre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.