Mor el poeta Ovidi (17 d.C.)

TW
0

Mor el famós poeta llatí Publi Ovidi Nassó, que havia nascut el 45 abans de Crist i que aconseguí la seva fama ja amb les seves primeres obres, encara que brillants, superficials, però que es feren ben populars, especialment les Heroides, els Amors i la més coneguda, L'Art d'Estimar. Hagueren de passar anys per tal que Ovidi dedicàs més cura a la seva producció, però per això era necessària la maduresa, que un cop tinguda, el féu produir llibres tan importants i ambiciosos com les Metamorfosis, en quinze toms, on són recollides moltes llegendes mitològiques grecollatines. No menys interessants són els Fastos, igualment inspirats.

Diu un historiador que era un poeta «fàcil, graciós i enginyós, més que veritablement inspirat, i va ser amic de Virgili i d'Horaci i gaudia dels favors d'August, quan va ser desterrat l'any 9 per un motiu fins ara desconegut, i va morir a l'exili, malgrat els seus precs...».

Moria a la Mesia, prop del Ponto-Euxino i havia nascut a Sulmone. En resum, una vida dissortada, que com hem vist es troba relacionada amb la de Cèsar Octavi August (Roma, 63 a.C.-Nola, 14 d.C.), que havia rebut amb el seu sobrenom els diversos poders civils i religiosos que estaven repartits abans entre els diferents magistrats. Començà, doncs, amb ell, l'etapa dels emperadors romans.

Procurà, gràcies a un bon govern, que el poble oblidàs com era de greu el canvi que havia introduït en la constitució de la República. Multiplicà els funcionaris de Roma, dividí Itàlia en regions per a la recaptació dels imposts i la formació del cens, i reorganitzà l'administració de les províncies, dividides en províncies senatorials i províncies imperials. Aquestes mesures tingueren per resultat la centralització de l'Imperi.

Des del punt de vista militar, mogué expedicions armades a Espanya, Rècia, Panonia, Germàbia, Aràbia, Armènia i Àfrica. Protegí les lletres, la poesia i l'eloqüència. Entre els seus protegits, a més d'Ovidi, Horaci, Virgili, Titus Livius, Salusti... es produïren totes aquelles obres que han donat fama al «segle d'August». Però... quin pecat va cometre Ovidi per tal que l'emperador el desterràs i, malgrat el seu empenediment, mai més no el volgués perdonar?

Existeix la teoria que Ovidi criticà durament Tiberi, a qui August havia adoptat i que el succeí en el tron. Ovidi, amb la seva acurada psicologia, hauria descobert, potser, que aquell infant tenia molt mals instints, un caràcter massa gelós, un temperament donat a les crueltats... La història li donaria la raó.