L'eix del bé a Esfähân

El Zâyandeh"rud és un eix beneficiós que fa córrer per entre marges enjardinats i d'herba l'aigua que ve de les muntanyes. També és un bon lloc per estar"hi a la fresca. Fins i tot de nit, quan la gent ha acabat la feina. Allà hi van les famílies, amb menjars i begudes fredes i calentes, a fer"hi tertúlia. Quan se'n van, no deixen rastre. Temps passat sobre aquest riu s'hi edificaren ponts que són com palaus allargats. Arcades, passadissos a diversos nivells, miradors per veure l'aigua com es mou... Si es mira de lluny, està emmirallat a la superfície. Quan es travessa, llavors s'escolta la música de l'aigua xocant amb la pedra dels pilars. Quan s'arriba al final, és el moment d'entrar a la casa de te.

Els clients es divideixen en dues seccions: a la primera estança, els homes sols; a la segona, les famílies. Es beu te, es menja alguna sopa o pastís i es fuma amb pipa d'aigua. És costum que, abans de donar el te per bo, se n'aboqui un poc dins el platet de la tassa: per així saber si està al seu punt de sucre. Com que entre les parets, folrades de tapissos i objectes diversos, amb la gent iraniana, els minuts hi passen tan ràpidament, hi han posat un cartell pregant als clients que només s'hi quedin un temps prudencial. I això és difícil de complir: l'atmosfera cordial i relaxada enganxa tant, que sovint es pensa que més valdria haver deixat anar el rellotge per entre les escletxes de les reixes que mostren com passa l'aigua del riu, a Esfähân.