Un record d'infantesa fet música i basat en una illa formada per
diversos paradisos, que, amb el temps, s'han anat perdent per donar
pas al ciment. Una reivindicació convertida en sons i atmosferes.
Maria del Mar Bonet presentarà el seu darrer treball anit a les
22.30 hores al pati de la Misericòrdia i demà a l'auditori Sa
Màniga. Raixa, un disc que cerca remoure consciències i reflectir
la realitat de Mallorca, s'acostarà per primera vegada a l'Illa, la
seva raó de ser.
«Una ciutat com Palma mereixia un lloc tan interessant com
aquest pati, tan recollit i amb un ambient cultural tan admirable».
L'actuació de Bonet estrenarà les activitats d'estiu de la
Misericòrdia, un espai amb «entitat de teatre». La raó d'haver
trigat tant a presentar Raixa a Mallorca es va deure a la falta
d'un lloc «adequat». «M'interessava trobar un lloc com aquest». A
més, l'estiu és «la millor època», va assegurar.
Raixa canta a una Mallorca perduda al llarg del temps. Denota
cert «pessimisme», encara que no ho dóna tot per perdut. «Encara
conserv l'esperança que no es perdin més llocs d'una illa que ha
estat envaïda pel ciment». Queden pocs «trossos verges, pocs
paradisos». «M'agradaria conèixer el futur i poder observar que el
canvi no ha estat tan gran». El futur encara roman ocult, però no
el passat. «Els llocs que s'han perdut són importants i
dolorosos».
La situació pot canviar, però es necessita una reacció.
«M'agradaria que la gent jove no ho permetés, que cercàs un canvi
per evitar continuar perdent el medi ambient, els monuments, el
paisatge». No només la joventut, també la societat en general, que
«la gent no se senti impotent i que actuï», que «es parli més i no
només a nivell polític». «Confii més en la gent que no en els
polítics».
Precisament els polítics van comprar Raixa fa poc. «Si es gasten
tants diners en tantes coses, és una opció digna que se'n dediqui
una part a la finca». Així, Raixa queda «per a la gent». La finca
es manté viva en la memòria de la cantant. De petita, no de tan
petita i en l'actualitat, la seva imatge roman viva. Per ella, se
l'ha «de recuperar» per, d'aquesta manera, «saber què és». «Si no
sabem el que tenim no sabem el que podem perdre».
«La gent hauria d'adonar-se de la importància de la riquesa
cultural, alguna cosa que hauria d'ajuntar-nos i no separar-nos».
La diversitat hauria de ser un «orgull» i «el centralisme no hauria
d'imposar una sola llengua, hauria de defensar les petites».
Tanmateix, «la riquesa cultural no interessa segons quins governs».
«Les llengües formen part del paisatge d'un país, no haurien de
tenir significat negatiu».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.