Maria del Mar Bonet: «Confii més en la gent que no en els polítics»

La cantant presentarà «Raixa» al pati de la Misericòrdia i a Sa Màniga

TW
0

Un record d'infantesa fet música i basat en una illa formada per diversos paradisos, que, amb el temps, s'han anat perdent per donar pas al ciment. Una reivindicació convertida en sons i atmosferes. Maria del Mar Bonet presentarà el seu darrer treball anit a les 22.30 hores al pati de la Misericòrdia i demà a l'auditori Sa Màniga. Raixa, un disc que cerca remoure consciències i reflectir la realitat de Mallorca, s'acostarà per primera vegada a l'Illa, la seva raó de ser.

«Una ciutat com Palma mereixia un lloc tan interessant com aquest pati, tan recollit i amb un ambient cultural tan admirable». L'actuació de Bonet estrenarà les activitats d'estiu de la Misericòrdia, un espai amb «entitat de teatre». La raó d'haver trigat tant a presentar Raixa a Mallorca es va deure a la falta d'un lloc «adequat». «M'interessava trobar un lloc com aquest». A més, l'estiu és «la millor època», va assegurar.

Raixa canta a una Mallorca perduda al llarg del temps. Denota cert «pessimisme», encara que no ho dóna tot per perdut. «Encara conserv l'esperança que no es perdin més llocs d'una illa que ha estat envaïda pel ciment». Queden pocs «trossos verges, pocs paradisos». «M'agradaria conèixer el futur i poder observar que el canvi no ha estat tan gran». El futur encara roman ocult, però no el passat. «Els llocs que s'han perdut són importants i dolorosos».

La situació pot canviar, però es necessita una reacció. «M'agradaria que la gent jove no ho permetés, que cercàs un canvi per evitar continuar perdent el medi ambient, els monuments, el paisatge». No només la joventut, també la societat en general, que «la gent no se senti impotent i que actuï», que «es parli més i no només a nivell polític». «Confii més en la gent que no en els polítics».

Precisament els polítics van comprar Raixa fa poc. «Si es gasten tants diners en tantes coses, és una opció digna que se'n dediqui una part a la finca». Així, Raixa queda «per a la gent». La finca es manté viva en la memòria de la cantant. De petita, no de tan petita i en l'actualitat, la seva imatge roman viva. Per ella, se l'ha «de recuperar» per, d'aquesta manera, «saber què és». «Si no sabem el que tenim no sabem el que podem perdre».

«La gent hauria d'adonar-se de la importància de la riquesa cultural, alguna cosa que hauria d'ajuntar-nos i no separar-nos». La diversitat hauria de ser un «orgull» i «el centralisme no hauria d'imposar una sola llengua, hauria de defensar les petites». Tanmateix, «la riquesa cultural no interessa segons quins governs». «Les llengües formen part del paisatge d'un país, no haurien de tenir significat negatiu».