Mor el doctor William Gorgas (1920)

Miquel Ferrà i Martorell03/07/02 0:00

Mor, tal dia com avui a Londres el doctor cirurgià William Crawford Gorgas, nascut a Mobile, Alabama, el 1854. Com aquell altre doctor, també famós, Reed, del qual ja parlàrem en una altra avinentesa, Gorgas obtingué la llicenciatura a Bellevue el 1879 i entrava a l'exèrcit nord-americà el 1880. Destinat a l'Havana del 1898 al 1902, és a dir, des de l'acabament de la guerra hispanoamericana i durant els primers anys d'ocupació nord-americana, va combatre l'amenaça de la pesta groga. No oblidem que en el decurs d'aquella guerra, la majoria dels soldats morien de malaltia i no en combat, i la pesta groga n'era una de les principals conseqüències. De Cuba l'enviaren a Panamà i allà muntà els seus dispositius sanitaris amb gran eficàcia, de manera que controlà les zones de mosquits i aconseguí que tant la malària com la pesta groga s'extingissin d'aquell territori.

Mai l'enginyeria no havia estat tan en deute amb la medicina. La seguretat sanitària, efectiva entre milers d'obrers, va fer possible que el canal de Panamà fos acabat i inaugurat el 1914. El govern de Washington no oblidà la bona tasca de Gorgas i el nomenaren cirurgià general de l'Exèrcit dels Estats Units. Tanmateix, Gorgas va voler continuar amb les seves campanyes contra la pesta groga en altres indrets del món, especialment a l'Amèrica llatina i durant anys a l'Equador. Trenta anys després de la seva mort era elegit per ocupar un lloc a la Galeria de la Fama dels grans homes dels Estats Units.

Però ja que hem parlat de l'aventura del canal, vegem com s'esdevingué tot allò. Ja el 1876, un mariner francès, Wyse, signava un contracte amb el Govern colombià per a la construcció del canal interoceànic i començà les obres la companyia de Lesseps, que hagué d'abandonar la feina per problemes financers el 1889. El 1900 els Estats Units adquiriren els drets a la companyia francesa per la suma de quaranta milions de dòlars i el gener de 1903 se signava el tractat Herran-Hay, sense tenir en compte la posició del Senat colombià, que el considerava dolent per a la sobirania nacional. El novembre d'aquell mateix any se signava l'acta d'Independència de Panamà i s'hi proclamava la República. Així, l'istme, que fins aleshores havia estat territori colombià, assumia funcions de govern mitjançant una junta provisòria. Una de les primeres funcions fou nomenar ministre plenipotenciari Washington Philippe Banau-Varilla, que signà de seguida el tractat Hay-Bunau-Varilla, segons el qual es creava la zona del Canal. Les obres, en mans americanes, durarien del 1903 al 1914 i suposaven un esforç gegantí que cobria 81 km. de llargada per 91-300 metres d'amplària, i entre 12'5 i 13'7 metres de fondària. Una impressionant meravella tècnica.