Neix a Wigton, Cumberland, tal dia com avui, el físic anglès
William Henry Bragg, que es dedicaria a la investigació radioactiva
i de l'estructura atòmica. Començava per assenyalar, teòricament,
que les partícules alfa produïdes pels àtoms radioactius havien de
tenir una energia i, per tant, una esfera d'activitat determinada;
és a dir, que havien de recórrer una distància donada a través de
l'espai i d'una altra substància abans d'esser absorbides. Mesurà
l'abast de les esmentades partícules alfa i es trobà que no era un,
sinó que n'hi havia alguns, perfectament diferenciables. Això
explicava les teories de Rutherford, segons les quals els elements
radioactius s'escindien en etapes i els àtoms intermedis podien
produir les seves pròpies partícules alfa.
Aquest descobriment fou prou important per fer de Bragg una
figura universal dins el camp de la radioactivitat. Educat en el
Col·legi King William de l'illa de Man, Bragg es distingí com a
estudiant de matemàtiques i quan el 1881 anà a la Universitat de
Cambridge, es decidí a estudiar física com a deixeble del famós
J.J. Thomson. El 1886 aconseguia una feina de professor a la
llunyana Universitat d'Adelaida, Austràlia, on visqué fins el 1908.
Retornava a Anglaterra el 1909 i era nomenat professor a la
Universitat de Leeds. El 1915 es traslladava a Londres, molt
interessat pel treball de Laue sobre la difracció a través dels
vidres dels raigs X i el seu fill, William Lawrence Bragg,
col·laborà amb ell en aquests estudis, de manera que obtingueren
mètodes per determinar les longituds d'ona dels raigs X per
difracció cristal·lina. La recompensa fou que l'equip format per
pare i fill rebé el Premi Nobel de Física de 1915.
Bragg mereix per altra banda un agraïment especial, ja que fou
un dels pocs científics de primer rengle que escriviren pàgines i
pàgines de ciència per al públic en general, com es pot comprovar
en la seva obra Concerning the Nature of Things (Pel que fa a la
naturalesa de les coses), que publicà el 1925.
Però no acaba aquí la seva tasca. Ja és sabut que durant la
Primera Guerra Mundial els submarins alemanys, molt nombrosos, eren
el terror dels vaixells comercials aliats. En aquells moments,
Bragg dirigí un grup d'investigadors d'on sortí un invent,
considerat aleshores extraordinari. Es tracta de l'hidròfon, un
aparell localitzador de submarins. Bragg era investit cavaller el
1920 i nomenat director de la Institució Reial de Gran Bretanya.
També fou el 1935 president de la Royal Society i en temps de la
Segona Guerra Mundial president del Comitè Científic de
l'Alimentació d'Anglaterra. Morí a Londres el 12 de març de
1942.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.