L'illa d'Alboran (1884)

El rei Alfons XII assigna l'illa d'Alboran a la província d'Almeria i s'hi construeix un far. A mitjan camí entre la Península i Àfrica, en forma de triangle o, més encara, de bacallà salat i premsat, aquesta illa té només noranta"mil metres quadrats. És roca volcànica i s'hi troba un mineral autòcton, «alboranita», que és anderita amb hiperstena rica en calç. Tot el que s'hi pot trobar actualment és un petit cementiri amb tres tombes (la d'un pilot alemany de la Segona Guerra Mundial, el cadàver del qual arribà surant a l'illa, la d'Isabel Espinosa Heras, sogra d'un farer, i Antonia Fernández de Somavilla, esposa d'aquell, amb dates de defunció 1910 i 1920 respectivament), el far mig en ruïnes, un heliport i uns barracots militars. Entre Adra i Melilla, enmig de l'estret, hom podria pensar que es tracta d'un illot estratègic i així ho demostra la història. Sembla que el corsari tunisenc Mustafà ben Iusuf el Magmuz ad Din, més conegut com «Al Borani», donà nom a l'illa i hi instal·là la seva base d'operacions en temps de l'Imperi Turc. Però més famosa seria encara la batalla de la mar d'Alboran en el segle XVI, més concretament el primer d'octubre de 1540, quan Bernardino de Mendoza, amb el seu estol de vaixells de guerra, esperà, refugiat a l'illa d'Alboran, l'arribada de les naus musulmanes que comandaven els pirates Alí Almud i Karanmani, aliats de Barba-rossa. Es dirigien aquests a saquejar Gibraltar, però els cristians els tallaren el pas. El resultat de l'aferrissada lluita fou un vaixell moro enfonsat i els altres retuts. Passaren els anys i en el segle XIX significà només l'habitatge de la família que ocupava el far. L'arxiduc Lluís Salvador la visità el 1899 i explica que la seva població era d'onze persones que «potser que alguna vegada sentin que la seva vida és molt solitària, però es troben bé amb la seva família i en l'estimació que els manté units. El costum fa la resta. S'acontenten a estar units a la resta del món a través de les visites regulars del vapor, dues vegades al mes. Des del punt de vista botànic, l'illa pertany a la costa africana, encara que forma part del territori sota domini espanyol. Abans de la construcció del far, que fou el que ocasionà la població de l'illa, aquesta era un conegut punt de contraban».