Instantània

Al carrer on està situat el meu hotel d'El Caire hi ha dues botigues on és possible trobar-hi els vins locals. Aquestes coses són d'agrair, perquè seria molt diferent si de totes les essències de la terra que es visita se n'hagués d'excloure aquest producte que surt de la col·laboració de l'home i la natura. Un producte cultural de primer ordre. Beure els vins del lloc que t'acull és arribar a una enriquidora complicitat amb la terra i la seva gent. Un plaer. Els vins beguts a la vora de la mar de Màrmara, o els assaborits a l'illa de Rodes, també algun destapat a una platja de Xipre del nord, sense oblidar els tastats a Gerba i a les Quèrquens... Tots, absolutament tots, duen pel camí d'aixecar paisatges i moments plens de felicitats. Hores del dia i noms de gent. Blancs perfumats de Malta, alguns que són difícils de trobar a indrets de l'Algèria profunda, i els enyorats de la costa croata de Dubrovnik són el premi de cada dia en què s'està lluny de casa encalçant la difícil comprensió de la terra i la seva gent. Ara que Egipte està recuperant les vinyes i els vins, és com retornar a un passat que es troba detallat a les belles pintures d'emparrats que els millors artistes deixaren al sòtil d'algunes tombes. Tot i que a vegades el passat és un cup ple d'arena i una terra erma, perquè de l'aigua del gran llac d'abans avui ja només en queda un petit rastre a la part més profunda de la vall, com un cul de tassó amb aigua que s'evapora. Però la terra generosa dels voltants d'Alexandria, entre el Delta, la mar i el desert, regna dins les botelles Obélisque Rouge des Paharaons i Blanc d'Alexandrie, Cru des Ptolémées, Omar Khayan, Rosetta... Elaboracions de les bodegues Gianaclis o d'El Gouna. Tenen qualitats que els fan bons companys. Posats dins els mostradors de les botigues diuen «Porta'm amb tu». I no són cap mentida.